El Tribunal Suprem (Sala social, Secció 1a), a través de la sentència número 261/2017, de 28 març, resol novament sobre un cas d'acomiadament o extinció per causes objectives econòmiques, en el qual no s'ha posat a la disposició del treballador la indemnització de 20 dies per any de servei amb un màxim de 12 mensualitats, prevista en l'article 53 de l'Estatut dels Treballadors, per falta de liquiditat, disponibilitat o tresoreria, al temps de notificar l'acomiadament. L'assumpte resol el recurs que planteja el treballador qui entén infringits els articles 52.c), 53.1b) i 53.4 de l'Estatut dels Treballadors, posant en relleu que no havia quedat acreditada la falta de liquiditat al temps de ser-li lliurada la comunicació extintiva.
El Tribunal Suprem resol la qüestió remetent-se a la no tan recent sentència que va dictar en data 25 de gener de 2005, on va deixar establert que, en aquestes situacions en les quals s'al·lega falta d'efectiu per posar a disposició la indemnització legalment exigida en els acomiadaments objectius per causes econòmiques, no hi ha dubte sobre que és l'empresa, i no el treballador, qui té la major disponibilitat dels elements probatoris sobre la falta de liquiditat d'aquella; situació aquesta que -s'insisteix en això- és independent i no necessàriament coincideix amb la de la seva mala situació econòmica. A l'abast de l'empresa, i no del treballador, es troba la pertinent documentació (amén d'altres possibles elements probatoris, tals com a pericial comptable, testifical a càrrec del personal de comptabilitat, etc.) de l'examen de la qual pugui desprendre's la situació de no liquiditat. En definitiva, el Tribunal Suprem apunta alguna de les fórmules probatòries amb les quals pot l'empresa resoldre la seva obligació d'acreditar la falta de tresoreria (estat de fluxos d'efectiu, extractes de comptes sobre els saldos, estat de les pòlisses de crèdit, etc.).
Igualment -emfatitza el TS- la situació de falta d'efectiu per posar a disposició la indemnització no sempre podrà acreditar-se a través d'una prova plena, però que sí serà possible adverar introduint en el procés determinats indicis, amb apreciable grau de solidesa, sobre la seva realitat, la qual cosa haurà de considerar-se suficient sobre aquest tema, doncs en aquesta situació la destrucció o neutralització d'aquests indicis, si raonablement fan presumir la realitat de la no liquiditat, incumbiria al treballador segons l'apartat 3 de l'art. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil, que va venir a substituir a l'article 1.214 del codi civil (STS de 21 de desembre de 2005).
En el cas comentat, resolt ara pel TS, l'empresa va introduir en el procés no només indicis, sinó elements de judici suficients sobre la incidència de la dolenta situació econòmica en la impossibilitat de posar a la disposició del treballador la indemnització al moment del lliurament de la comunicació escrita. Es va acreditar la pèssima situació econòmica de l'empresa deixant palesa el volum de deutes que tenia pendents, així com la pèrdua de clients i l'impagament de crèdits pendents. Igualment es va deixar constància que l'atenció als pagaments regulars (nòmines, proveïdors, s'efectuava ajornadament o mitjançant el lliurament de pagarés diferits) i, finalment consta que el saldo bancari amb prou feines arribava a una quantitat notòriament insuficient per atendre a les indemnitzacions dels acomiadaments. Tals elements no van ser neutralitzats o destruïts per qui invocava l'existència de la possibilitat que se li hagués pagat al seu moment; això és, el treballador. Per això, resa la sentència que no es va produir infracció alguna en la sentència recorreguda de l'article 53.1 b) de l'Estatut dels Treballadors, sinó que, per contra, es va aplicar el precepte amb absoluta correcció.
Servirà aquesta nova resolució de Nord en aquelles extincions per causes objectives econòmiques en les quals, no havent-se simultanejat amb el lliurament de la carta extintiva l'abonament de la indemnització corresponent i havent-se fet l'oportuna previsió en aquesta comunicació, l'empresa defensi el necessari compliment dels requisits previstos en l'article 53 de l'Estatut dels Treballadors.
