Compartim un cas real en el qual participa el bufet i que pensam que pot ser d'utilitat per al lector. Un client del despatx, de nacionalitat italiana, ens va sol·licitar que interposéssim una demanda contra un ciutadà suís amb motiu d'un contracte d'arrendament d'habitatge que els unia.
La demanda es va redactar en castellà i una vegada va ser notificada al demandat, aquest va contractar els serveis d'un advocat de nacionalitat italiana, col·legiat a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Saragossa, que en nom del seu client es va oposar a la demanda i va interposar demanda reconvencional contra el nostre, escrit que també va redactar en castellà. El judici es va celebrar (en castellà) i la sentència que va estimar la demanda principal i va desestimar la demanda reconvencional va ser redactada en català.
Aquesta possibilitat està prevista en l'art. 231 de la L.O.P.J. i 142 de la L.I.C., que diuen:
“Article 231
- A totes les actuacions judicials, els Jutges, Magistrats, Fiscals, Secretaris i altres funcionaris de Jutjats i Tribunals utilitzaran el castellà, llengua oficial de l'Estat.
- Els Jutges, Magistrats, Fiscals, Secretaris i altres funcionaris de Jutjats i Tribunals podran utilitzar també la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma, si cap de les parts s'oposàs, al·legant desconeixement d'ella que pogués pro-ducir indefensió.”
El lletrat del demandat reconvinent, que no parla ni entén el català, per evitar una situació d'indefensió va sol·licitar la traducció de la sentència, interessant a més la suspensió de termini per interposar recurs d'apel·lació. Petició a la qual el Jutjat, per raons òbvies, va accedir.
Fins a aquí, tot el que va passar és perfectament normal. El que no ho és tant, és que el Jutjat acabi de notificar-nos que el Servei de Traductors i Intèrprets del Ministeri de Justícia, adscrit al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Beleares, departament encarregat de la traducció de la sentència, li ha comunicat que el temps aproximat en el qual podrà tenir traduïda la sentència és de més d'un any i mig.
Ni que dir que, quan li explicam la situació al client amb totes les conseqüències que això comporta, va quedar completament atònit. No és per a menys, la seva expectativa de cobrament es queda bloquejada durant aproximadament dos anys, sense que ni tan sols no puguem executar provisionalment la sentència, la qual cosa, li causa un més que evident perjudici que no té fàcil solució.
Per acabar, recordam l'actual eslògan de la web del Ministeri de Justícia:
“El Ministeri de Justícia està compromès amb la modernització de l'Administració de Justícia, i, al costat de l'impuls de les modificacions de lleis processals per normalitzar l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a un millor servei al ciutadà, actua dins del seu propi àmbit de competències per dotar als oficines judicials dels mitjans tècnics adequats”.
