A priori la resposta pot semblar-nos fàcil ja que l'article 19 de la Llei 50/1980, de 8 d'octubre, de Contracte d'Assegurança, diu el següent: “L'assegurador estarà obligat al pagament de la prestació, excepte en el supòsit que el sinistre hagi estat causat per mala fe de l'assegurat”.

Si continuem amb la lectura de la citada llei, en la secció 8a (“Assegurança de responsabilitat civil”), del Títol II (“Assegurances contra danys”), trobam l'article 76, que fa que la resposta ja no resulti tan senzilla, perquè diu: “El perjudicat o els seus hereus tindran acció directa contra l'assegurador per exigir-li el compliment de l'obligació d'indemnitzar, sense perjudici del dret de l'assegurador a repetir contra l'assegurat, en el cas que sigui a causa de conducta dolosa d'aquest, el dany o perjudici causat a tercer. L'acció directa és immune a les excepcions que puguin correspondre a l'assegurador contra l'assegurat…”.

Com és possible que l'asseguradora no estigui obligada al pagament de la prestació en casos de sinistres causats per mala fe de l'assegurat, però tingui un dret de repetició contra aquest quan hagi indemnitzat al perjudicat com a conseqüència d'una conducta dolosa?

Doncs bé, aquesta aparent contradicció ha estat resolta per la Sala Segona del Tribunal Suprem, instituint la doctrina jurisprudencial que estableix que l'assegurança de responsabilitat civil constitueix tant un mitjà de protecció del patrimoni de l'assegurat com un instrument de tutela dels tercers perjudicats. És en aquesta segona funció de l'assegurança segur de responsabilitat civil, on trobem la resposta.

Així, la interpretació que es fa de l'article 19 de la Llei de Contracte d'Assegurança, és que el que s'exclou és la possibilitat que l'assegurador estigui obligat a indemnitzar al propi assegurat responsable dels actes de mala fe, però no a tercers perjudicats per aquests actes. Donant així contingut a aquesta funció de tutela de les víctimes que tendran acció directa contra l'asseguradora sense que aquesta pugui oposar la exceptio doli.

En definitiva, en supòsits d'actes dolosos, comesos en l'àmbit de l'activitat assegurada (Art. 117 del Codi Penal), els tercers perjudicats podran dirigir-se directament contra l'asseguradora que haurà d'atendre el pagament de les indemnitzacions corresponents, sense perjudici del seu dret de repetir contra el seu assegurat l'import d'aquests pagaments.