Aquestes dues figures (regulades en la Llei 26/2006 de 17 de juliol, de Mediació d'Assegurances i Reassegurances Privades) són sovint confoses per a l'usuari d'assegurances, que en ocasions pot arribar a pensar que existeix total identitat entre elles quan en realitat hi ha substancials diferències entre elles. Certament, tenen en comú ser entitats mediadores d'assegurances i per tant dedicar-se a la presentació, proposta o realització de treballs previs a la celebració d'un contracte d'assegurança o de reassegurança, o de celebració d'aquests contractes, així com l'assistència en la gestió i execució d'aquests contractes, en particular en cas de sinistre.

Però, com ja hem dit, les diferències són importants. Valgui com a avançament que l'exercici d'ambdues activitats de manera conjunta és completament incompatible.

La Llei 26/2006 recull i defineix aquestes dues figures en els seus articles 9 (agent d'assegurances) i 26 (corredor d'assegurances).

• Agent d'assegurances: “Són agents d'assegurances les persones físiques o jurídiques que, mitjançant la celebració d'un contracte d'agència amb una o diverses entitats asseguradores i la inscripció en el Registre administratiu especial de mediadors d'assegurances, corredors de reassegurances i dels seus alts càrrecs, es comprometen enfront d'aquestes a realitzar l'activitat definida en l'article 2.1 d'aquesta Llei”.


• Corredor d'assegurances: “ Són corredors d'assegurances les persones físiques o jurídiques que realitzen l'activitat mercantil de mediació d'assegurances privades definida en l'article 2.1 d'aquesta Llei sense mantenir vincles contractuals que suposin afecció amb entitats asseguradores, i que ofereix assessorament independent, professional i imparcial als qui demandin la cobertura dels riscos al fet que es troben exposats les seves persones, els seus patrimonis, els seus interessos o responsabilitats”.

La diferència essencial entre tots dos és, per tant, la independència del corredor enfront de la companyia asseguradora, per contraposició a la relació de subordinació de l'agent respecte de l'entitat asseguradora per la qual presta els seus serveis. La primera relació pot qualificar-se de col·laboració mercantil, mentre que la segona de contracte d'agència, existint per tant dependència respecte de l'asseguradora. Aquesta dependència fa que els actes que l'assegurat pugui realitzar o comunicar a l'agent, vinculen a l'asseguradora, la qual cosa no ocorr en el cas de les corredories.

És cert que en ocasions s'han donat casos de corredories que no atenen les seves obligacions i en lloc de prestar un assessorament independent als seus clients i vetllar exclusivament pels seus interessos, actuen en favor de determinada entitat asseguradora. És treball del particular que es consideri perjudicat per aquesta actuació irregular de la seva corredoria reclamar les corresponents responsabilitats davant els organismes competents. Existeix ja jurisprudència que ha condemnat a l'asseguradora en considerar-la vinculada per l'actuació del corredor d'assegurances, que en realitat es va comportar com un agent d'aquesta.

Comptat i debatut, és important saber exactament amb quin tipus de mediador hem contractat la nostra pòlissa (corredor o agent), ja que d'això depèn un important nombre de qüestions a tenir molt en compte.