La pensió compensatòria és aquella que s'abona al cònjuge al que la separació o divorci causa un desequilibri econòmic en relació a la posició de l'altre, que implica un empitjorament en la seva situació anterior, tenint-se en compte una sèrie de circumstàncies previstes en l'article 97 del Codi Civil per a la seva fixació.

No obstant això, aquesta pensió compensatòria no pot sol·licitar-se a qualsevol moment, sinó que haurà de sol·licitar-se amb la demanda de separació o divorci o amb la reconvenció, en aquest sentit la Sentència del Tribunal Suprem 377/2016, de 3 de juny, estableix: “la pensió compensatòria és una mesura definitiva del judici de separació o de divorci matrimonial, que es regula en l'article 97 del Codi Civil. No és una mesura provisional ni molt menys una mesura independent o autònoma d'aquesta sort de judicis. És, a més, una norma de naturalesa dispositiva, sotmesa a l'autonomia privada, de tal forma que perquè el jutge pugui concedir-la a un dels cònjuges necessita que la sol·liciti en qualsevol dels seus escrits inicials, és a dir, en la demanda o en la reconvenció”.

La citada resolució porta causa del doble recurs, extraordinari per infracció processal i de cassació, interposat per l'espòs davant la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Cantàbria.

El Jutjat de Primera Instància va desestimar la demanda de modificació de mesures plantejada per l'esposa en reclamació d'una pensió compensatòria, perquè no és possible plantejar aquesta petició de manera autònoma i perquè el fet que quedava imprejuzgada en el judici anterior no implica que es pugui celebrar un nou judici sobre ella ja que ha precluido. Interposat recurs d'apel·lació per l'esposa, l'Audiència Provincial va estimar parcialment el recurs establint una pensió compensatòria durant un període de 4 anys.

La Sala Primera civil del Tribunal Suprem resolent el recurs de cassació, amb el qual es pretenia que es declaràs que no és possible una reclamació del dret a la pensió compensatòria independent de l'acció principal, que és el divorci, i que tal dret ha precluït, doncs és en aquest moment i no en un altre en què s'ha de fer valer el desequilibri econòmic, diu: “no hi ha dos moments de ruptura conjugal, sinó un només: el de la separació o el divorci, en el qual es determina de manera definitiva si concorr o no aquest desequilibri econòmic que sustenta el dret, valorat en relació a la situació que es gaudia quan esdevé la ruptura de la convivència conjugal, de la qual porta causa, conforme a l'article 97CC, quedant així mateix jutjada si el dret no es fa valer o no s'insta correctament per la part interessada, impedint que pugui reconèixer-se en la sentència”.

En definitiva, és al moment de la separació o el divorci quan ha de donar-se el desequilibri econòmic que dóna dret a la pensió compensatòria havent-se de sol·licitar la mateixa amb la demanda o reconvenció.

Article escrit per Eugenia Fernández, advocada.