Cada vegada són més els espanyols que per motius laborals es veuen obligats a traslladar-se i/o desplaçar-se fora del territori espanyol. El procés d'internacionalització de les empreses i la necessitat de fer front la competència a nivell mundial, entre d'altres raons, fan que el fenomen de l'expatriació s'hagi convertit en una pràctica comuna.

A nivell fiscal, existeix una exempció en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a tots aquells treballadors que es traslladin temporalment a treballar a l'estranger sempre que es compleixin una sèrie de requisits.

Concretament, la regulació de l'exempció per treballats realitzats a l'estranger ve establerta en l'apartat p de l'article 7 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d'ara en endavant, IRPF).

D'acord amb la normativa, perquè el resident espanyol pugui aplicar l'exempció s'han de complir els següents requisits:

• Que existeixi un desplaçament real del treballador a l'estranger.

• Que els treballs que es realitzin siguin per a una empresa o entitat no resident a Espanya.

• Que al territori de destinació s'apliqui un impost de naturalesa anàloga a l'IRPF i no es tracti d'un paradís fiscal.

D'aquesta manera, si es compleixen els referits requisits, l'exempció s'aplicarà a les retribucions reportades durant els dies d'estada a l'estranger, amb el límit màxim de 60.100 euros anuals.

Amb freqüència es planteja la problemàtica de si l'aplicació de la citada exempció està supeditada al fet que els rendiments obtinguts pel contribuent a l'estranger tributin al país de destinació.

Doncs bé, la Direcció general de Tributs en la seva Resolució Vinculant de 18 de maig de 2016, ha vingut a confirmar que la tributació efectiva al país de destinació no constitueix un requisit habilitant de l'exempció prevista en l'article 7.p de la Llei de l'IRPF. Concretament, sosté la Direcció general que:

“Respecte de si és necessari que els rendiments del treball hagin tributat a l'estranger, ha d'assenyalar-se que el precepte únicament exigeix que al territori en què es realitzin els treballs s'apliqui un impost de naturalesa idèntica o anàloga a la d'aquest Impost i no es tracti d'un país o territori que hagi estat qualificat reglamentàriament com a paradís fiscal, no que siguin gravats de manera efectiva en el mateix, considerant-se complert en particular aquest requisit quan el país o territori en el qual es realitzin els treballs tingui subscrit amb Espanya un conveni per evitar la doble imposició internacional que contingui clàusula d'intercanvi d'informació.”