En aquesta ocasió hem cregut interessant fer un breu resum sobre una figura, encara poc coneguda, que permet reclamar deutes dineràries que no han estat contradites (impugnades, negades) pel deutor sense la necessitat d'acudir a la via judicial sinó a través d'un altre operador jurídic.

Aquest nou procediment ha estat instaurat per la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària (d'ara endavant LJV), mitjançant la modificació de la Llei del Notariado de 1862.

L'Exposició de motius de la LJV s'apressa a aclarir que no estem en presència d'un procediment monitorio paral·lel al judicial (el regulat en la Llei d'Enjudiciament Civil), sinó que es tracta de dues vies procedimentals diferents. No obstant això, no hi ha dubte que entre ambdues figures existeixen coincidències i s'espera que tingui el mateix èxit que ha tingut el monitorio i alleujar així la càrrega de treball dels jutjats.

La nostra intenció, a través d'aquestes notes bàsiques, és donar a conèixer aquesta nova alternativa a les reclamacions jurisdiccionals perquè creiem que, superats els esculls inicials, el seu ús pot ser de gran interès i utilitat.

Deutes que poden reclamar-se per aquest procediment

Seran reclamables per aquesta via els deutes dineraris de naturalesa civil o mercantil, qualsevol que sigui la seva quantia i origen, líquida, determinada, vençuda i exigible.

No podran reclamar-se mitjançant aquest expedient:

a) Els deutes que es fonen en un contracte entre un empresari o professional i un consumidor o usuari.

b) Determinades deutes originats com a conseqüències de les relacions previstes en la Llei de Propietat Horitzontal.

c) Deutes d'aliments de menors o persones amb la capacitat modificada judicialment.

d) Les reclamacions que afectin a una Administració Pública.

Aquestes exclusions troben el seu fonament en diferents raons, essencialment garantistes.

Davant qui ha d'instar-se la reclamació

La sol·licitud de requeriment de pagament al deutor haurà d'efectuar-se (fins i tot de forma oral) al Notari amb residència al domicili del deutor.

Requisits perquè el requeriment sigui admès

• 
  
  
  

  
  

  que es tracti d'un deute dinerari de naturalesa civil o mercantil, líquida, determinada, vençuda i exigible.

  
  

  
  


• el deute haurà de ser acreditat en document que segons el parer del Notario sigui indubtable.


• 
  
  
  

  
  

  el deute haurà d'estar necessàriament desglossada en principal, interessos remuneratoris i interessos de demora aplicats.

  
  

  
  

El Notari haurà de dur a terme el control de la seva competència i del compliment dels requisits, i si comprova que existeix alguna deficiència, insuficiència o manca de competència, haurà de rebutjar la sol·licitud.

Contingut de l'acta notarial de requeriment

Si el requeriment és acceptat per reunir els requisits segons el parer del Notari, aquest autoritzarà l'acta, que contendrà les següents circumstàncies:

• la identitat del creditor i la del deutor;


• el domicili de tots dos;


• origen, naturalesa i quantia del deute.


• s'acompanyarà a l'acta el document títol de la reclamació.

Completada l'acta, el Notari requerirà al deutor perquè, en el termini de vint dies hàbils, pagui al peticionari.

• 
  
  
  

  
  

  Falta de localització del deutor o de possibilitat de lliurament del requeriment: si el deutor no pogués ser localitzat o no es pogués fer lliurament del requeriment, el Notari donarà per acabada la seva actuació, fent constar tal circumstància i quedant fora de perill l'exercici del dret del creditor per via judicial.

  
  

  
  

• Localització però negativa del deutor a recollir el requeriment: es tendrà per realitzat vàlidament el requeriment al deutor si és localitzat i efectivament requerit pel Notari, encara que refusés fer-se càrrec de la documentació que ho acompanya.

• 
  
  
  

  
  

  Lliurament a terceres persones:

  
  

  
  
  
  
  
  
  • serà vàlid el requeriment realitzat a qualsevol empleat, familiar o persona amb la qual convisqui el deutor, sempre que sigui major d'edat.
  
  
  • serà vàlid el requeriment si es fes en el lloc de treball no ocasional del deutor i en absència d'aquest, s'efectués a la persona que estigués a càrrec de la dependència destinada a rebre documents o objectes.
  
  
  
  

• 
  
  
  

  
  

  Deutor persona jurídica: en tal cas el Notari entendrà la diligència amb la persona major d'edat que es trobàs al domicili i que formi part de l'òrgan d'administració o que segons el parer del Notari actuï notòriament com a persona encarregada per la persona jurídica de rebre requeriments o notificacions fefaents en el seu interès.

  
  

  
  

Actuacions del deutor enfront del requeriment notarial

• Pagament del deutor al Notari: si el deutor dins del termini de 20 dies hàbils següents compareix davant el Notari i paga íntegrament el deute, aquest ho farà constar a l'acta, que tendrà el caràcter de carta de pagament. En tal cas el Notari procedirà a fer lliurament de la quantitat al creditor.

• Pagament directe del deutor al sol·licitant: el deutor, dins del termini de 20 dies establert, haurà d'acreditar-ho davant el Notari, el creditor haurà de confirmar-ho i el Notari tancarà l'acta, donant per acabada l'actuació. Si no hi hagués confirmació expressa pel creditor en el termini previst per al pagament, el Notari tancarà, així mateix, l'acta, quedant oberta la via judicial.

• Oposició del deutor davant el Notari: el Notari recollirà els motius en què el requerit fonamenta l'oposició, fent-ho constar a l'acta. Una vegada comunicada tal circumstància al creditor, es posarà fi a l'actuació notarial, quedant fora de perill els drets per a la reclamació del deute en la via judicial.

• Si en el termini establert el deutor no comparegués o no al·legués motius d'oposició: el Notari deixarà constància d'aquesta circumstància, i en tal cas, l'acta serà document que portés aparellada execució a l'efecte de la LEC que es tramitarà conforme a l'establert per als títols executius extrajudicials.

Breus consideracions finals

• Es pretén aprofitar el bon rendiment que ha donat el procediment monitori en les reclamacions de quantitat, i alhora descongestionar els atribolats òrgans jurisdiccionals superats per un ingent volum de treball.

• S'intenten respectar al màxim les garanties de les parts a pesar que els encarregats són operadors jurídics sense potestat jurisdiccional.