“L'única imprudència del treballador que permet exonerar l'empresari del recàrrec és aquella que apareix com a causa exclusiva o excluient de l'accident”
La Sala social del Tribunal Superior de Justícia de Balears, mitjançant sentència de data 26 de juny de 2017, resol el recurs de suplicació plantejat per l'empresa, declarada responsable en instància d'un recàrrec de prestacions per falta de mesures de seguretat i higiene a l'accident de treball sofert per un treballador seu. Per a una millor comprensió del cas, afegim que, segons l'Acta d'Infracció aixecada per la Inspecció de Treball i Seguretat Social:
“El dia de l'accident el treballador tenia encomanada l'elaboració d'una porta, a tal finalitat es va disposar a tallar un travesser de fusta que s'anava a utilitzar com a plafó d'una porta. Aquest plafó havia de ser rebaixat uns dos centímetres, pel que va utilitzar (un)a màquina esquadradora. El treballador va retirar el carro de l'esquadradora, va situar el travesser sobre la taula de la màquina i ho va lliscar cap al disc subjectant la peça amb la mà esquerra i empenyent amb la mà dreta, a saber, la mà esquerra es trobaria en la part del travesser més propera al disc de la màquina. A la fitxa d'avaluació s'indica, respecte de la esquadradora: els elements mòbils de l'equip no disposen de resguards o dispositius que impedeixin l'accés a les zones perilloses o que detinguin les maniobres perilloses abans de l'accés a aquestes zones. Declara (referint-se al treballador accidentat) no fer ús de l'espitjador que sí es trobava al taller.”
Se sosté al recurs, en síntesi, que el treballador tenia llarga experiència, coneixia el taller i la seva maquinària en haver treballat en el mateix amb anterioritat i en el qual existia una maquina diferent de la utilitzada, que l'empleat va decidir no utilitzar. En canvi va desmuntar el carro de l'altra màquina i va realitzar el seu treball sense utilitzar l'espitjador, sent aquesta l'única causa de l'accident.
Com es reitera a la Sentència del Tribunal Suprem de data 12 de juliol de 2007, perquè sorgeixi la responsabilitat empresarial han de donar-se els següents requisits:
- Que l'empresa hagi comès alguna infracció consistent en l'incompliment d'alguna mesura de seguretat general o especial.
- Que s'acrediti la causació d'un dany efectiu en la persona del treballador.
- Que existeixi una relació de causalitat entre la infracció i el resultat danyós; connexió que pot trencar-se quan la infracció és imputable al propi interessat (Sentència del Tribunal Suprem de 6 de maig de 1998 ) doncs en casos singulars la conducta del treballador pot determinar no només la graduació de la responsabilitat sinó també fins i tot la seva exoneració (Sentències del Tribunal Suprem, Sala social, de 30 de juny de 2003 i 16 de gener de 2006, entre altres), però per a això, com veurem, la conducta de la víctima ha d'operar com a causa exclusiva de l'accident sense que concorri amb un incompliment imputable a l'empresari.
En tal sentit, ens refresca el TSJ Balears que l'article 15.4 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals "té clarament per objecte que l'empresari no pugui eludir en circumstàncies normals la seva responsabilitat al·legant l'existència de concurrència de culpes per part del treballador". En el mateix sentit, l'esmentada sentència del Tribunal Suprem de 12 de juliol de 2007 en la qual s'assenyala que "la imprudència professional o excés de confiança en l'execució del treball no té quan no opera com a causa exclusiva de l'accidenti entitat suficient per excloure totalment o alterar la imputació de la infracció a l'empresa, que és la que està obligada a garantir als seus treballadors una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene en el treball; sent de ressaltar que fins i tot la pròpia Llei de Prevenció de Riscos Laborals disposa que l'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure la distracció o imprudència temeràries que pogués cometre el treballador".
I en aquesta mateixa línia, el Tribunal Suprem, a la seva sentència de 20 de gener de 2010, descarta la concurrència de culpes com a causa d'exoneració de responsabilitat. Des d'aquesta perspectiva pot afirmar-se que l'única imprudència del treballador que permet exonerar a l'empresari del recàrrec és aquella que apareix com a causa exclusiva o excloent de l'accident.
Per la seva banda, l'article 96 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social estableix que: "en els processos sobre responsabilitats derivades d'accidents de treball i malalties professionals correspondrà als deutors de seguretat i als concurrents en la producció del resultat lesiu provar l'adopció de les mesures necessàries per prevenir o evitar el risc, així com qualsevol factor excloent o minorador de la seva responsabilitat. No podrà apreciar-se com a element exonerador de la responsabilitat la culpa no temerària del treballador ni la que respongui a l'exercici habitual del treball o a la confiança que aquest inspira".
I per tant, en atenció a tot l'anterior, la sentència comentada entén que la resolució recorreguda fa una correcta aplicació de l'anterior doctrina jurisprudencial, doncs -sense posar en dubte la concurrència de culpa del treballador accidentat- descarta que l'accident es produís per culpa exclusiva o excloent del treballador en concórrer un incompliment empresarial de les obligacions en matèria d'avaluació i adopció de mesures de seguretat en relació a la màquina en la qual es va produir l'accident, i en conseqüència imposa el recàrrec de prestacions corresponent (del 30%, això sí) a la referida empresa.
