Ha estat pràctica intensa per part de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, des que s'emetés per la Direcció general de la mateixa la Instrucció 3/2016 sobre intensificació del control en matèria de temps de treball i d'hores extraordinàries, exigir a les empreses l'acreditació d'un “registre de jornada diària” de tots els treballadors (i no només d'aquells que treballin a temps parcial i/o realitzin extraordinàries).

Aquesta Instrucció acollia el criteri mantengut per l'Audiència Nacional en aquesta matèria -concretament, en la Sentència de l'Audiència Nacional 207/2015 de 15 de Desembre de 2015 i la Sentència 25/2016 de 19 de febrer de 2016- que considerava aquest instrument un “pressupost necessari” perquè es pogués comprovar l'adequat compliment dels horaris pactats, tant al conveni sectorial com als pactes d'empresa que fossin aplicables; així com per procurar al treballador un mitjà de prova documental per acreditar la realització d'hores extraordinàries.

Tot això va motivar que les empreses, si volien evitar eventuals sancions per part de la Inspecció, es veiessin en la necessitat d'instaurar aquest registre de jornada diària, augmentant així la càrrega burocràtica en la seva operativa.

Doncs bé, malgrat tot el camí caminat, la Sala social Tribunal Suprem, en ple, en la seva Sentència nº 246/2017 de 23 de Març de 2017, acaba de fallar en contra de l'obligatorietat d'aquest registre de jornada. Això sí, la Sentència compta amb tres vots particulars als quals s'han adherit cinc dels tretze magistrats.

En síntesi, s'argumenta pel Tribunal que del tenor literal de l'article 35.5 de l'Estatut dels Treballadors, l'obligació de l'empresari d'anotar (registrar) s'estén només a les hores extraordinàries realitzades pel que s'apuntarà el nombre d'hores treballades cada dia i es donarà còpia d'aquestes anotacions al treballador a final de mes, segons que els pagaments siguin mensuals o tinguin una altra periodicitat. I que, en conseqüència, aquest precepte NO exigeix portar un registre de la jornada diària efectiva de tota la plantilla per poder comprovar el compliment dels horaris; si bé, s'afegeix, convindria una reforma legislativa que aclarís l'obligació de portar un registre horari i facilitàs al treballador la prova de la realització d'hores extraordinàries.

Per la seva banda, raona l'Alt Tribunal a aquesta sentència, que no portar o portar incorrectament el registre, no es tipifica per la norma com a infracció de forma evident i terminant, la qual cosa obliga a un interpretació restrictiva i no extensiva d'una norma sancionadora com la continguda en l'article 7-5 del RDL 5/2000, de 4 d'Agost, sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social (LLISOS); doncs és principi del dret el de la interpretació restrictiva de les normes limitadores de drets i de les sancionadores.

Veurem ara quina és la posició que pren la Inspecció de Treball i Seguretat Social després i en quin lloc queda la no menys polèmica Instrucció 3/2016 de la Direcció general de la ITSS.