Com a conseqüència de la gran quantitat de consultes efectuades sobre aquest tema cal recordar el següent:

El control de l'ús de l'ordinador facilitat al treballador per empresari es regula en l'article 20.3 de l'Estatut dels Treballadors (d'ara endavant E.T.), i a aquest precepte cal estar amb les matisacions que a continuació han de realitzar-se.

La primera es refereix als límits d'aquest control i en aquesta matèria el propi precepte citat remitent a un exercici de les facultats de vigilància i control que guardi “en la seva adopció i aplicació la consideració deguda” a la dignitat del treballador, la qual cosa també remitent al respecte a la intimitat en els termes continguts en les SSTC 98/2000 i 186/2000.

El que ha de fer l'empresa d'acord amb les exigències de bona fe és establir prèviament les regles d'ús d'aquests mitjans –amb aplicació de prohibicions absolutes o parcials- i informar als treballadors que va a existir control i dels mitjans que han d'adoptar-se si escau per garantir l'efectiva utilització del mitjà quan calgui, sense perjudici de la possible aplicació d'altres mesures de caràcter preventiu, com a exclusió de determinades connexions.

La segona precisió o matisació es refereix a l'abast de la protecció de la intimitat, que és compatible, amb el control lícit al que s'ha fet referència. És clar que les comunicacions telefòniques i el correu electrònic estan en aquest àmbit amb la protecció addicional que deriva de la garantia constitucional del secret de les comunicacions. La garantia de la intimitat també s'estén als arxius personals del treballador que es troben en l'ordinador.

Cal entendre que aquests arxius també entren, en principi, dins de la protecció de la intimitat, sense perjudici del ja dit sobre els advertiments de l'empresa. Així ho ha entès la sentència de 3-4-2007, del Tribunal Europeu de Dret Humà, quan assenyala que estan inclosos en la protecció de l'article 8 del Conveni Europeu de drets humans “la informació derivada del seguiment de l'ús personal d'Internet….”

Per la seva banda, el TC, en reiterades sentències, que per conegudes obviem la seva cita, assenyala sobre aquest tema que “en relació al dret al secret de les comunicacions de l'article 18.CE, recorda que el dret al secret de les comunicacions consagra la interdicció de la intercepció o del coneixement antijurídic de les comunicacions alienes". Vulneració que es produeix per la intercepció, en sentit estricte, consistent en l'aprehensió física del suport del missatge, amb coneixement o no del mateix, o la captació del procés de comunicació, com pel simple coneixement antijurídic del comunicat a través de l'obertura de la correspondència aliena guardada pel seu destinatari o d'un missatge emès per correu electrònic o a través de telefonia mòbil, per exemple.

Igualment, s'ha destacat que el concepte de secret de la comunicació, quan opera, cobreix no només el contingut de la comunicació, sinó també altres aspectes de la mateixa, com la identitat subjectiva dels interlocutors.

En relació a les dades que es contenen en ordinadors o altres suports informàtics, el TC en sentència de 7 de novembre de 211, va recordar que l'ordinador és un instrument útil per a l'emissió o recepció de correus electrònics i amb caràcter general, ha vengut reiterant que el poder d'adreça de l'empresari, és imprescindible per a la bona marxa de l'organització productiva i/o organitzativa que reflecteix altres drets reconeguts constitucionalment en els articles 33 i 38 CE. El control previst en l'article 20 de l'I.T., s'ha de produir, en tot cas, dins del degut respecte a la dignitat del treballador, com expressament ens ho recorda igualment la normativa laboral en els article 4.2 c) i 20.3 d'aquest text legal.

D'aquesta forma, els equilibris i limitacions recíprocs que es deriven per a ambdues parts del contracte de treball suposen que també les facultats organitzatives empresarials es troben limitades pels drets fonamentals del treballador quedant obligat l'ocupador a respectar aquells.

En el marc de les facultats d'adreça i control empresarials no hi ha dubte que és admissible l'ordenació i regulació de l'ús dels mitjans informàtics de titularitat empresarial per part del treballador, així com la facultat empresarial de vigilància i control de compliment de les obligacions relatives a la utilització del mitjà en qüestió, sempre amb ple respecte als drets fonamentals.

L'anterior no impedeix a l'empresari pugui procedir a dotar d'una regulació a l'ús de les eines informàtiques en l'empresa i, en particular, a l'ús professional de les mateixes, per mitjà de diferents instruments com a ordres, instruccions, protocols o codis de bones pràctiques, de manera que l'empresa no quedi privada dels seus poders directius ni condemnada a permetre qualsevol usos dels instruments informàtics sense capacitat alguna de control sobre la utilització efectivament realitzada pel treballador.

A aquest efecte, poden arbitrar-se diferents sistemes, sempre respectuosos amb els drets fonamentals, orientats tots ells al fet que les dades professionals o els efectes de la comunicació professional duta a terme aconsegueixin al coneixement empresarial, sense que es doni, en canvi, un accés directe o qualsevol altra intromissió de l'empresari o els seus comandaments en l'empresa, en la missatgeria o en les dades personals si aquest ús particular no ha estat prohibit.

En definitiva, l'exercici de la potestat de vigilància o control empresarial sobre tals elements resulta limitada per la vigència dels drets fonamentis, si ben els graus d'intensitat o rigidesa amb que han de ser valorades les mesures empresarials de vigilància i control són variables en funció de la pròpia configuració de les condicions de disposició i ús de les eines informàtiques i de les instruccions que hagin pogut ser impartides per l'empresari a tal fi.