La Sentència de dia 4 de febrer de 2016, del TSJ Catalunya, resol un supòsit d'un treballador que havia pretès abandonar l'empresa, sempre que se li deixés per part d'aquesta en situació d'accessibilitat a la prestació per desocupació. Aquesta petició va ser realitzada en reiterades ocasions i l'empresa li va denegar facilitar-li l'extinció de la relació laboral, que no desitjava mantenir, mitjançant un acomiadament que pogués permetre-li acudir a la desocupació, petició que no pot per menys que qualificar-se d'ànim fraudulent.

A partir d'aquestes denegacions es produeixen una sèrie d'incompliments contractuals i d'ells s'extreu l'existència d'una transgressió de la bona fe contractual, que certament i de forma explícita la vincula a la petició d'una baixa per Incapacitat Temporal. Es posen davant el Jutjat i la Sala social, l'evidència que els incompliments apareixen com a conseqüència de la negativa de l'empresa a participar d'un frau, la qual cosa porta a deduir que aquests incompliments no tenen una altra finalitat de la de manifestar el descontentament del treballador i forçar l'empresa, tal com ha esdevingut, a acomiadar-ho.

La Jurisprudència ha reiterat que la transgressió de la bona fe contractual constitueix una causa genèrica que permet sancionar per diversos comportaments del treballador, i que no precisa dol o voluntat conscients de produir dany, entenent-se el deure bona fe com a disposició personal i probitat en l'execució del treball.

El T.S., ha considerat l'existència de transgressió de la bona fe contractual en supòsits de competència deslleial, entenc per tal encaminada a realitzar labors de la mateixa naturalesa o branca de producció de la qual s'està executant en virtut de contracte de treball, sense consentiment de l'empresari; l'ús abusiu de poders; el perseguir beneficis de forma fraudulenta; la realització de treballs en situació d'I.T.; les actuacions irregulars i l'ús de mitjans informàtics posats a la disposició del treballador, entre uns altres.

En el cas que ens ocupa, la conducta del treballador constitueix una evident transgressió de la bona fe contractual, atès que, amb independència del possible dany econòmic, si s'ha vulnerat la bona fe dipositada en ell i de la lleialtat deguda, en configurar-se la falta per l'absència de valors ètics.

La pèrdua de confiança, per la seva especial naturalesa, no admet graus de valoració, una vegada perduda es trenca el necessari equilibri en les relacions laborals impedint el restabliment posterior a el “per se” greu, la qual cosa comporta la necessària declaració de l'acomiadament com a procedent.