La treballadora Sra. Teodora, que és responsable d'obra de l'empresa demandada, on prestava serveis l'actor, va tenir coneixement que estava publicat en el mur de Facebook d'aquest, unes desqualificacions cap a la seva persona que van donar lloc que per part del Jutjat d'Instrucció nº 4 de Tarragona, condemnàs el treballador com a responsable d'una falta d'injúries de l'article 620.1 del C.P., a una pena de 15 dies de multa a raó de 5 euros diaris i a les costes del judici.

L'empresa en tenir coneixement dels fets va comunicar a l'actor el seu acomiadament disciplinari, per ofenses verbals a una treballadora de l'empresa a través de Facebook, constituint una falta greu de respecte, a més d'una conducta sexista. El Jutjat social nº 3 de Tarragona, va estimar la procedència de l'acomiadament. Enfront d'aquesta declaració el treballador va recórrer en Suplicació davant la Sala social del TSJ de Catalunya, sobre la base de que la Sentència del Jutjat d'Instrucció nº 4 de Tarragona, que condemnava al recurrent, no era ferm en estar recorreguda davant l'Audiència Provincial de Tarragona. Per tant, s'hauria de suspendre el procediment Laboral fins que no existís sentència definitiva en l'ordre Penal.

El TSJ, no accedeix a la petició de l'actor ja que la conducta imputada al treballador per justificar l'acomiadament pot tenir una tipificació penal però no és imprescindible estar a l'espera d'una resolució sobre aquesta matèria, doncs és doctrina arrelada dels tribunals de l'ordre social que es tracta d'ordres jurisdiccionals diferents, el laboral i el penal, no vinculats entre si, doncs en l'ordre social el que es jutja és si ha existit o no l'incompliment contractual que s'imputa al treballador acomiadat, mentre que en l'ordre penal es ventila si el treballador ha incorregut o no en un il·lícit penal, de manera que la possible absolució en el segon dels processos no implica conseqüència alguna per a l'ordre social, tret que l'absolució en l'ordre penal se sustentés en la inexistència del fet o en la no participació del subjecte en els fets denunciats, la qual cosa deixaria oberta al recurs de revisió.

El T.S., de forma reiterada ve considerant que “la norma general que regeix el procés laboral és la que en cap cas se suspèn el curs del procediment per raó de causa criminal sobre els mateixos fets”. I, així el Tribunal Constitucional en la sentència 36/85 té establert que “la jurisdicció penal i la laboral persegueixen finalitats diverses, operen sobre culpes diferents i no manegen d'idèntica forma el material probatori per enjudiciar en ocasions una mateixa conducta”.

En el present suposat, el “factum” de la sentència recorreguda adona de la publicació en el mur de Facebook de l'actor d'uns comentaris greument ofensius contra la Sra. Teodora i ja són nombrosos els casos en els quals la doctrina judicial de l'ordre social accepta com a mitjà vàlid de prova les publicacions d'empleats en xarxes socials. Prova que és vàlida, doncs no consta que s'hagi obtingut de manera il·lícita, sense que existeixi prova alguna de falsejament o manipulació de la publicació per part de l'empresa.

Així doncs, el TSJ de Catalunya (recurs 4006/2015), confirma la sentència d'instància i ratifica la procedència de l'acomiadament…