La Llei 39/2015 d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, segons estableix la seva Disposició Final Setena, entrarà en vigor l’any de la seva publicació, és a dir, el pròxim dia 2 d’octubre del 2016.
De les moltes novetats que introdueix aquesta norma, ens concentrarem amb els aspectes que tenen a veure amb l'anomenada “e-administració”, o el que és el mateix, que la tramitació electrònica ha de constituir l’actuació habitual de les administracions públiques amb l’objectiu de servir millor els principis d’eficacia, eficiencia, transparència, estalvis de costs i garanties dels ciutadans.
Abans de començar, convé assenyalar que la Llei 39/2015 d’1 d’octubre, del Procedimient Administratiu Comú de les Administracions Públiques, s’encarreguen de regular els aspectes del administrats (“ad extra”), mentre que de les relacions “ad intra”, s’encarrega la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, que tambè aposta per la implantació de l’administració electrònica, si bé no serà objecte d’anàlisi en aquest moment.
Entrant amb la qüestió que ens ocupa, la Llei 39/2015 d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, pretén consolidar les primeres passes donades amb la Llei 11/2007, de 22 de juny, de Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics, que quedarà derogada amb la plena entrada en vigor de la primera.
Així la Llei 39/2015, incorpora les fases d’inici, ordenació, instrucció i finalització del procediment administratiu de l’ús generalitzat i obligatori de mitjans electrònics. Igualment, es regula l’expedient administratiu establint el seu format electrònic i els documents que deuen integrar-lo.
En matèria de representació, es disposa l’obligació de cada administració pública de comptar amb un registre electrònic d’apoderaments, poguent les administracions territorials adherir-se al de l’Estat a implantar un de propi o que haurà de compli amb la normativa aplicable.
Una de les novetats més importants de la Llei 39/2015, és la separació entre identificació i firma electrònica i la simplificació dels mitjans per acreditar una o una altre, de manera que, amb caràcter general, sols serà necessaria la primera, i s’exigerà la segona quant hagi d’acreditar-se la voluntat i el consentiment de l’interessat.
De moment, les persones físiques podran elegir el mitjà de relacionar-se amb l’administració, estant en tot cas obligats a la utilització de mitjans electrònics:
- Les persones jurídiques.
- Les entitats sense personalidad jurídica.
- Els qui exerceixin una activitat professional per la que requereixi colegiació obligatòria, per els tràmits i actuacions que es realitzen amb les Administracions Públiques en exercici d’aquesta activitat professional. En tot cas, dins d’aquest col.lectiu s’entendràn incluits els notaris i registradors de la propietat i mercantils.
- Els qui representen a un interessat que estigui obligat a relacionar-se electrònicament amb l’Administració.
- Els empleats de les Administracions Públiques per els tràmits i actuacions que realitzen amb elles per raons de la seva condició d’empleat públic, en la forma en que es deteremini reglamentàriament per cada Administració.
La norma, imposa a l’administració una obligació d’auxili a tots aquells interessats que sense estar obligats, desitgin relacionar-se de forma electrònica amb la mateixa, havent de facilitar la digitalització de documents i donar assistència en l’utilització dels sistemes d’identificacó i firma electrònica.
Mereixen una menció especial les novetats introduïdes en matèria de notificacions electròniques, que seran preferents i se realitzaran a la seu electrònica o a la direcció electrònica habilitada única, segons correspongui. A més, totes les notificacions que se realitzen amb paper, també hauran de ser posades a disposició de l’interessat a la sede electrònica de l’administració.
Així mateix, s’incrementa la seguritat jurídica dels interessats establint noves mesures que garanteixen el coneixament de la posta a disposició de les notificacions com: l’enviament dels avisos de notificació, sempre que sigui possible, els dispositius electrònics i/o a les notificacions a travès del punt d’accès general electrònic de l’administració que funcionarà com un portal d’entrada.
Es creen dos nous registres, de manera que cada administració dispondrà de un Registre Elctrònic General, en el que haurà el corresponent seient de tot document que sigui presentat i haurá de dispondre d’un arxiu electrònic únic dels documents electrònics que corresponguin a procediments finalitzats.
En darrer lloc, la Llei 39/2015 preveu un període transitori de dos anys des de el seu vigor, on les previsions relatives al registre electrònic d’apoderaments, registre electrònic, punt d’accès general electrònica de l’administració i arxiu únic electrònic no produiran efectes. Veurem si amb aquests dos anys l’administració ha tengut temps de prepar-se i formar al seu funcionariat per què a l’octubre del 2018, la Llei sigui plenament aplicable amb amb totes les garanties per els administrats.
