La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC), va entrar en vigor el 2 d'octubre de 2016.
Els advocats i altres professionals vinculats al Dret Administratiu hem tingut un any per analitzar-la. Potser el dia a dia ho haurà impedit i algú s'haurà posat amb el seu estudi tard, però abans o després haurà assumit aquest deure i avui coneixerà el seu contingut. Per contra, la gran majoria d'administrats, el ciutadà del carrer, i sens dubte un gran nombre d'empresaris, no només no l'hauran estudiat, ni abans ni una vegada entrada en vigor, sinó que ni tan sols arribaran a tenir ple coneixement de la seva existència fins que es trobin immersos en un procediment administratiu (per exemple, en el recurs d'una multa municipal de tràfic).
Aquest desconeixement del nou contingut de la Llei provocarà múltiples sorpreses (a aquests administrats) en establir regulacions molt diferents a les quals estaven acostumats. No es pot negar que els administrats (persones físiques particulars, empreses, societats), han vingut adquirint una experiència i coneixements fruit de les seves relacions amb l'Administració Pública. Doncs bé, hem cregut interessant advertir a aquests administrats que vulguin acudir a la nostra pàgina web d'aquells aspectes més rellevants del procediment que la nova LPAC canvia i que el ciutadà tenia interioritzades com certes i absolutes.
La primera novetat procedimental de la LPAC a destacar és que els administrats -persones jurídiques, entitats, o professionals de colegiación obligatòria (advocats, metges, arquitectes,…)- han de, forçosament, comunicar-se amb l'Administració per mitjans telemàtics o electrònics, i no de forma personal. És a dir, a partir del 2 d'octubre aquests administrats (per tant, no així les persones físiques, que no es veuen afectades per aquesta obligació) han de dirigir-se a l'Administració, exclusivament, per via electrònica, i si ho fan pel mètode convencional, se'ls farà rectificar el procediment seguit. De la mateixa manera aquestes persones rebran les notificacions de l'Administració per via electrònica. Això significa que, per exemple, si una societat es veu en la situació d'haver d'interposar i presentar un escrit d'al·legacions o un simple recurs contra una multa, haurà de fer-ho per via electrònica, no podent fer-ho de forma presencial en el Registre d'aquesta administració. La contestació de l'Administració a aquestes al·legacions o al recurs es realitzarà mitjançant notificació electrònica al subjecte. Una persona física, per contra, podrà fer-ho de forma personal amb un escrit imprès en paper comú.
No anem a incidir més en aquest tema (la majoria d'Administracions encara no estan preparades per tractar amb l'administrador de forma electrònica) en haver estat degudament tractat pel nostre company Javier Oleaga a un article publicat a la nostra web el passat mes de juliol, al que em remeto.
Una altra qüestió nova de la LPAC que tot administrador hauria de conèixer és que, contràriament al que havia estat la norma comuna fins ara, els dissabtes passen a ser declarats inhàbils per al còmput dels terminis del procediment administratiu. Una figura que ja era admesa per determinades Administracions i per a alguns procediments ha estat ara recollida en la LPAC de forma general: la terminació dels procediments sancionadors per ràpid pagament. A partir del 2 d'octubre, qualsevol procediment sancionador per a la imposició d'una sanció de caràcter pecuniari podrà ser automàticament acabat pel presumpte responsable mitjançant al pagament voluntari en el termini concedit per a això. Aquesta possibilitat vindrà acompanyada de “incentius” en forma de descomptes (el mínim del 20%) sobre l'import de la sanció.
En quant als recursos administratius, creiem d'interès destacar una de les novetats de la LPAC ,en la mesura que una primera actuació de l'administrat amb l'Administració, sense comptar amb el degut assessorament d'un professional, pot tenir efectes devastadors: la inadmissió dels recursos sense necessitat d'esperar a la finalització del procediment. Efectivament, ara l'Administració pot realitzar un primer examen del recurs i si considera que existeix una falta de legitimació del recurrent; la incompetència de l'òrgan al que es dirigeix; la presentació fora de termini del recurs; la interposició contra un acte no recurrible; o, finalment, considera que el recurs manca de forma manifesta de fonament, podrà no admetre el recurs sense haver de realitzar totes les fases del procediment.
Finalment, cal destacar una altra novetat que no és sinó la plasmació d'una sòlida doctrina dels tribunals de justícia: el termini per interposar recursos (alçada o reposició) contra un acte presumpte és indefinit, de tal manera que el recurs es podrà interposar a qualsevol moment, sigui el que sigui el termini transcorregut, mentre no s'hagi dictat la resolució expressa.
Aquestes són, sota el nostre punt de vista, les novetats de la LPAC que considerem elementals i que haurien d'arribar a qualsevol administrat a banda de totes les altres qüestions més tècniques que la LPAC ha introduït.