Una vegada hem tengut ocasió d'analitzar l'esborrany d'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de Turisme de les Illes Balears, creiem interessant avançar a possibles lectors interessats les línies mestres de la reforma programada, en el ben entès que s'haurà d'estar pendent als canvis que finalment pugui sofrir aquest esborrany fins a la definitiva aprovació de la Llei. Per a això, ens permetrem seguir el fil conductor de la seva Exposició de Motius, extremadament elaborada i detallada (on s'arriba a expressar la voluntat de crear, per donar major efectivitat a la pròpia Llei de Turisme, altres normes fins i tot d'àmbit civil).
Fins a aquest esborrany d'avantprojecte les normes existents permetien la comercialització turística d'habitatges unifamiliars aïllats, d'habitatges apariades sotmeses al règim de propietat horitzontal i habitatges unifamiliars entre mitgeres, sempre que anessin úniques en la parcel·la. La modificació substancial de la reforma consistirà, de prosperar l'esborrany analitzat, en la possibilitat de comercialització com a estades turístiques dels habitatges residencials sotmesos al règim de propietat horitzontal -o edificis plurifamiliars-. No obstant això, en atenció als problemes que això implicarà, l'esborrany estableix una sèrie d'exigències, límits i controls (entre ells, el límit d'autorització temporal de 5 anys en l'exercici de l'activitat, l'exigència de certificació energètica de l'habitatge, l'exigència de comptadors individuals d'aigua o el requisit d'una antiguitat de 10 anys dels habitatges a les quals es vulgui dedicar a l'activitat d'estades turística), que tenen la seva raó de ser en qüestions relacionades bàsicament amb l'urbanisme, l'ordenació del territori i el medi ambient.
Per permetre aquesta comercialització es ponderaran els barris i les zones on es concentri l'oferta i l'existència d'infraestructures que donin cobertura a les noves necessitats. D'igual manera, s'intentarà evitar la pujada dels preus de l'arrendament o de l'habitatge, o la falta d'oferta d'aquesta per a la població resident. Aquestes valoracions (i les subsegüents decisions) seran competència dels Consells Insulars i, per a l'específic cas de Palma (i per raons que l'exposició de motius detalla) la competència correspondrà al seu Ajuntament. Ells seran els que determinin aquestes zones i barris i el grau en què, en cadascun d'ells, es permetrà la comercialització d'estades turístiques en habitatges residencials. Amb la reforma que descrivim es pretén aconseguir que els comercializadores d'habitatges turístics es responsabilitzin que els seus clients coneguin i respectin les normes de convivència i que facin un ús adequat dels serveis i de les coses comunes, evitant amb tot això que es produeixin perjudicis o molèsties als veïns. La futura Llei exigirà, a més, que la capacitat dels habitatges es correspongui amb la que determini la cèdula d'habitabilitat (o en el document anàleg que pugui ser equivalent).
Però la reforma no només afectarà a la comercialització dels habitatges, sinó també a les places turístiques en allotjaments turístics quan ordena la fixació d'un límit màxim efectiu i real (tant de places turístiques en allotjaments turístics com d'estades turístiques en habitatges residencials), la qual cosa es farà mitjançant els Planes d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) i, si escau, els Plans Territorials Insulars (PTI) i prèvia la valoració de raons d'ordre mediambientals i d'ordenació del territori. També afectarà, de prosperar l'esborrany en els termes que hem tingut ocasió d'analitzar, als habitatges residencials comercialitzats turísticament en sòl rústic protegit, mentre quedaran prohibides noves altes per a tal activitat, tret que els PIAT o els PTI les autoritzin expressament. Aquesta norma, a més, canviarà el còmput de places als hotels de ciutat, per equiparar-ho a la resta d'establiments hotelers.
En l'exposició de motius de l'esborrany (no hem vist el seu reflex en l'articulat proposat), s'expressa el desig de dotar a les comunitats de propietaris de les illes, per mitjà d'una llei, d'aquells instruments realment efectius per decidir si es permet o no la comercialització turística a l'edifici (com ja hem avançat, amb la creació de normes d'àmbit civil si això fos necessari). Finalment, destacar també que l'esborrany proposa modificar les sancions als habitatges d'ús residencial comercialitzades si no compleixen els requisits essencials en el sentit que siguin aplicades en el seu tram més alt.
Aquestes són, de forma compendiada, les pretensions legislatives en matèria turística, les quals hem considerat d'interès expressar aquí per tots aquells que, d'una manera i una altra, poden veure's afectats o interessats per aquesta futura reforma.
