L'article 65.1 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, estableix que “ els deutes tributaris que es trobin en període voluntari o executiu podran ajornar-se o fraccionar-se en els termes que es fixin reglamentàriament i prèvia sol·licitud de l'obligat tributari, quan la seva situació economicofinancera li impedeixi, de forma transitòria, efectuar el pagament en els terminis establerts”.

Aquesta possibilitat va ser matisada per la Directora del Departament de Recaptació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària mitjançant la Instrucció 4/2014, de 9 de desembre, en el sentit que, per valorar la situació econòmica-financera del contribuent a l'hora concedir o no ajornaments i/o fraccionaments, s'han de tenir en compte diversos aspectes, concretament:

• El compliment de les obligacions tributàries corrents. Podent-se considerar com a indici de dificultats econòmic–financeres de caràcter estructural (i per tant, no transitòries) l'incompliment generalitzat de les obligacions de pagament per part de l'obligat en els tres mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud d'ajornament o fraccionament.


• Les possibilitats de generació de fluxos de tresoreria o l'existència d'un pla de viabilitat que permetin previsiblement complir de manera efectiva l'ajornament sol·licitat.


• La presentació reiterada i sistemàtica de sol·licituds d'ajornament o fraccionament per part de l'obligat.


• L'incompliment, referit tant al pagament com a la formalització de garanties, d'ajornaments o fraccionaments concedits amb anterioritat.

No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Canàries, en la seva sentència número 425/2015, de 21 de desembre de 2015, s'ha pronunciat en contra d'aquestes valoracions, en considerar que “no és qüestió, per tant, d'analitzar la viabilitat d'una activitat empresarial, com l'expressió “dificultats economicofinanceres de caràcter estructural” suggereixen amb bastant inoportunitat, sinó d'una qüestió social de supervivència (…)”.

Concloent aquest Tribunal que “mentre no consti un persistent ànim rebel al compliment de les obligacions fiscals, per exemple, intents d'ocultar el patrimoni, o falta de serietat en l'oferta de pagament ajornat, no ha de descartar-se atorgar al contribuent que es troba en aquesta situació de risc social una nova oportunitat de pagament, encara en el cas que mantingui altres deutes amb la Hisenda Pública”.