Molts pares ignoren que els padrins tenen dret a relacionar-se amb els seus néts, sent freqüent trobar casos en què donada la dolenta relació personal entre els progenitors i els avis els nens creixen sense relacionar-se amb els seus avis i fins i tot sense conèixer-los.

L'article 160.2 del Codi Civil estableix que: “No podran impedir-se sense justa causa les relacions personals del menor amb els seus germans, avis i altres parents i familiars”, aquest dret ha estat reconegut pel Tribunal Suprem, entre unes altres, en la Sentencia nº 551, de 20 de setembre de 2016. Sentència que resol el recurs de cassació interposat contra la resolució dictada per l'Audiència Provincial de València, la qual al seu torn resolia el recurs d'apel·lació plantejat contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 26 de València.

El Jutjat de Primera Instància va dictar sentència desestimatòria de la demanda formulada per l'àvia contra els progenitors dels menors, en la qual sol·licitava que es declarés el dret de la mateixa a relacionar-se amb els seus néts establint-se un règim de visites progressiu, a causa que la relació familiar s'havia interromput després d'una denúncia interposada per l'àvia contra el pare dels seus néts per abusos sexuals respecte a les filles (denúncia que va ser arxivada). Considerava el jutge d'instància que donat el profund enfrontament entre les parts, l'oposició dels pares al fet que es reprengui la relació entre fills i àvia i el temps transcorregut sense que l'àvia i els menors tingui relació (4 anys), era impensable que la represa de la relació entre la demandant i els tres menors pogués dur-se a terme sense que els nens es veiessin involucrats en el conflicte latent entre les parts i poguessin ser afectats negativament per ell.

Presentat recurs d'apel·lació per l'àvia, l'Audiència Provincial de València estima el recurs revocant la sentència de primera instància, declarant el dret de la actora a veure als seus tres néts durant dues hores dels primers dissabtes de cada mes, en el Punt de Trobada Familiar, que transcorreguts sis mesos informarà sobre la continuació i la modalitat de les visites, segons l'evolució de les mateixes. Es raona en la sentència que segons el parer de l'Equip Psicosocial (informe que gaudeix d'imparcialitat) és beneficiós establir un règim de visites dels menors amb la seva àvia materna per l'existència d'un vincle emocional entre ells, la inexistència en l'àvia de simptomatologia psicopatológica que pugui repercutir negativament en la relació amb els menors i que l'actuació de la mateixa en denunciar va ser la indicada.

Els progenitors dels menors van interposar recurs de cassació contra la sentència de l'Audiència Provincial, al·legant que la resolució impugnada s'oposava al que es disposa en l'article 160.2 del Codi Civil, quant a la prevalença de l'interès dels menors, concorrent en el cas justa causa per impedir el dret de visites.

La Sala civil, Secció 1ª, del Tribunal Suprem, desestima el recurs de cassació referint que l'article 160.2 CC, a contrari sensu, permet denegar les relacions del nét amb els seus avis quan concorri justa causa que no defineix i que ha d'examinar-se en cadascun dels casos que s'hagin d'enjudiciar. Entenent en el cas jutjat, que en forma alguna la represa d'una mínima relació entre àvia i néts (dues hora al mes en el punt de trobada) pugui estimar-se en principi perjudicial per als menors, sense perjudici del necessari control sobre l'evolució de la nova situació creada.