Les converses de missatgeria (Whatsapp), sobre la base de les captures de pantalla del terminal de telefonia mòbil d'una menor, facilitades per la mare d'aquesta a la Direcció del Centre escolar, on venia cursant els estudis la seva filla, fan prova plena en primera instància respecte de la transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança d'un professor d'aquest Centre.

Efectivament, es considera que existeix transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança quan un professor utilitza la relació laboral per a finalitats diferents, respecte d'una alumna del col·legi en el qual treballa, de 4º d'ESO, menor d'edat, mantenint converses de missatgeria (whatsapp). La conducta del professor, que va ser acomiadat per la comissió de la mateixa, en síntesi va consistir en la remissió recíproca de missatges entre professor i alumna de contingut clarament amorós (Ej: “T'estim”, seguit d'uns llavis simbolitzant un petó i un cor) i aquesta no pot sinó ser considerada com la transgressió de la bona fe contractual, per violar greument la confiança dipositada pel Centre en el professor, en utilitzar aquest la relació laboral per mantenir comunicacions d'índole sentimental o amorós amb una alumna menor d'edat, traint així la confiança dels pares al Centre i perjudicant amb això la imatge del mateix, de forma reiterada i sostinguda en el temps, fora fins i tot de l'horari escolar i aprofitant-se d'una diferència d'edat i de la immaduresa pròpia d'una alumna de 15 anys que no poden sinó incardinar-se dins d'una conducta calificable com a greu i culpable.

El professor va ratllar de “retrògrad, alarmista, pervers i extremista”, sancionar missatges que demostrin amor entre dues persones. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, li recorda que oblida que una d'aquestes persones és professor i l'altra alumna, que aquesta és menor d'edat, que està sota la pàtria potestat dels seus pares, que tal relació pot anar en perjudici de la seva formació i maduració i que, en resum, en cap moment consta que els pares de la menor autoritzessin o si més no coneguessin aquesta relació.

L'abús pel professor de les dades i relacions obtingudes exclusivament per raó de la relació laboral; com són el contacte i relació amb una alumna menor, per a finalitats diferents a la relació laboral i fora de la mateixa, sense coneixement ni consentiment dels qui tenen la potestat parental sobre la menor i, per descomptat, del Centre, deriva en una transgressió greu i culpable de la bona fe contractual meritòria de la sanció d'acomiadament, sense que pugui atendre's a circumstància alguna que atenuï aquesta responsabilitat, com el consentiment de la menor, ja que el propi recurrent va mostrar el coneixement d'això en constar en un d'aquests missatge “si no fos xq no puc sortiria ambt tu”. La continuïtat de la conducta, la seva ocultació als pares de la menor i al Centre, l'afectació a la imatge del Centre, la gravetat de la transgressió de la confiança dipositada en el treballador tant pels pares com per l'empresa, la voluntat de reparar o corregir aquesta conducta del professor, va dur a l'indicat Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a desestimar el Recurs de Suplicación que l'esmentat professor va plantejar contra la sentència del Jutjat social nº 26 de Barcelona de data 28 de desembre de 2015, que va declarar la procedència de l'acomiadament.