Els treballadors de l'empresa que denominarem X, venien percebent una cistella de nadal cada mes de desembre que no estava prevista en el Conveni Col·lectiu d'aplicació. Aquesta empresa es va fusionar amb l'empresa que cridarem I i tots els treballadors van passar a dependre d'aquesta última i a regir-se pel Conveni Col·lectiu d'aquesta que tampoc preveia aquest benefici. L'empresa I va comunicar als treballadors que a partir de la data de transmissió empresarial se suprimiria la indicada cistella de nadal.

El Comitè d'empresa dels treballadors que venien prestant els seus serveis per compte de la fusionada X, a través de les Organitzacions Sindicals més representatives, va presentar demanda de Conflicte Col·lectiu davant el Jutjat social de Gijón, exclusivament, contra l'empresa I, en reclamació del benefici a seguir percebent la denominada cistella de nadal com ho venien fent de l'anterior empresa. El Jutjat social de Gijón va estimar la demanda de Conflicte Col·lectiu reconeixent el dret als treballadors al fet que l'empresa I els lliurarà en el mes de desembre aquesta cistella de nadal, valorada en 66,66 Euros.

L'empresa I va presentar Recurs de Suplicación davant la Sala social del Tribunal Superior de Justícia d'Astúries, el qual va ser estimat per sentència de data 27 de juny de 2014, entenent que no estava acreditada la concurrència dels pressupostos als quals es condiciona l'existència de condició més beneficiosa i que el Conveni Col·lectiu no conté previsió alguna sobre aquest tema.

Enfront de la indicada sentència es va presentar per una de les Organitzacions Sindicals presents en el Comitè d'empresa, recurs de cassació unificador davant la Sala social, IV del Tribunal Suprem.

La part recurrent en síntesi al·lega que la sentència recorreguda vulnera el que es disposa en l'article 3 d) de l'Estatut dels Treballadors, adduint, en essència, que el benefici que es reclama no ve recollit en el Conveni Col·lectiu i, precisament, per donar-se aquesta circumstància, es tracta d'una condició més beneficiosa ja que ha estat concedida per l'empresa, persisteix en el temps i es donen les notes de reiteració i habitualidad en la concessió del benefici.

El Tribunal Suprem precisa que “tampoc és ociós recordar que si bé la construcció de la figura de la Condició més beneficiosa –de creació jurisprudencial, basada fonamentalment en l'art. 9.2 de LCT- es va configurar inicialment amb un caràcter individual, aconseguint la seva consagració, entre unes altres, en les Sentències entre altres de 25/10/63 i 31/10/61, no obstant això aquesta qualitat inicial –individual- es va ser ampliant en admetre la possibilitat que el benefici ofert sense “contraprestació” es concedís també a una pluralitat de treballadors, sempre que naixés d'oferiment unilateral de l'empresari, que acceptat s'incorpora als respectius contractes de treball; d'aquesta forma es va ampliar la font origen del benefici, aconseguint als actes i pactes d'empresa que no tenen naturalesa de conveni, i es va arribar a la Condició més Beneficiosa de caràcter col·lectiu”.

La doctrina de la Sala és concloent en el sentit d'entendre que reconeguda una condició més beneficiosa aquesta condició s'incorpora al nexe contractual i això impedeix poder extreure-ho del mateix per decisió de l'empresa doncs la condició quan tal és calificable com un acord contractual tàcit i per tant manté la seva vigència i perviu mentre les parts no acordin una altra cosa.

És palès la voluntat inequívoca de l'empresa de la qual provenen els treballadors X, de concedir aquest benefici i el fet que aquesta es fusionarà amb I, no altera la naturalesa del benefici, és a dir, el seu caràcter de condició mes beneficiosa, ni permet que pugui ser suprimit de forma unilateral per I. En efecte, aquesta empresa es va subrogar en les relacions laborals de X, per la qual cosa ha de respectar les condicions de les quals gaudien els treballadors provinents d'aquesta última, fins a tant no es procedeixi a la subscripció d'un pacte col·lectiu que sigui més favorable o es produeixi una modificació substancial de condicions de treball, o pacte novatorio.

S'estima doncs, el recurs de cassació per a unificació de doctrina, Sentencia TS de 21 d'abril de 2016.