La Sala de la Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, en la seva recent Sentència de 16 de febrer de 2016, ha estimat el recurs interposat per un contribuent que porta causa de la denegació per part de l'Agència Tributària d'una sol·licitud d'ajornament derivada d'un deute tributari per IVA.

En efecte, els Òrgans de Recaptació de l'Administració van denegar la referida sol·licitud d'ajornament adduint que l'empresa sol·licitant es trobava immersa en un procés concursal i que, per tant, la seva dificultat de tresoreria era de caràcter estructural.

No conforme amb el citat acord denegatori, el contribuent va recórrer primer davant el Tribunal Econòmic Administratiu Central i, posteriorment, davant l'Audiència Nacional, desestimant-se en tots dos casos les seves pretensions i confirmant-se el criteri de l'Administració Tributària.

Doncs bé, el Tribunal Suprem estima el recurs de cassació interposat per la societat concursada, argumentant que l'ajornament d'un deute tributari és un dret del contribuent sempre que es donin les circumstàncies i es compleixin els requisits als quals el legislador condiciona la seva concessió.

Recorda la Sala que la potestat que s'atribueix a l'Administració per resoldre les sol·licituds d'ajornament no és tècnicament discrecional. Si ho anés, segons el parer de l'Alt Tribunal, “l'Administració podria optar entre indiferents jurídics i resoldre mitjançant criteris d'oportunitat”. Per tant, conclou que es tracta d'una potestat reglada.

En aquest sentit, sosté el Tribunal Suprem que la declaració de concurs del deutor no porta automàticament com a conseqüència que la seva insolvència sigui estructural; tot el contrari, un concurs voluntari amb conveni aprovat revela una situació transitòria trucada a ser superada. Per això, entén que no cal fer el sil·logisme que es conté en l'acte administratiu impugnat, presumint, “iuris et de iure”, que un deutor declarat en concurs queda impedit de forma definitiva per fer front a les seves obligacions econòmiques.

En suma, s'estimen les pretensions de l'empresa recurrent anul·lant l'acord denegatori dictat per l'Òrgan administratiu per falta de motivació suficient.

Entenem, doncs, que aquest pronunciament pot resultar d'interès no només als contribuents en situació de concurs de creditors, sinó també a aquells altres que, no trobant-se en tal situació, es veuen en la necessitat de sol·licitar ajornaments de deutes tributaris per travessar dificultats transitòries de liquiditat.