Perquè el president de la comunitat de propietaris pugui exercitar accions judicials en nom de la pròpia comunitat és necessari que estigui autoritzat mitjançant acord previ de la junta.
La Sala civil, Secció 1a, del Tribunal Suprem en la seva Sentència núm. 422/2016, de 24 de juny, així ho recull en resoldre en cassació la qüestió plantejada pel demandat-recurrent relativa a la legitimació activa del president de la comunitat de propietaris per exercitar accions judicials en nom de la pròpia comunitat.
Una Comunitat de Propietaris interposa demanda contra un propietari pretenent la il·legalitat d'unes obres que afectaven a elements comuns d'un immoble en règim de propietat horitzontal.
El Jutjat de Primera Instància va estimar la demanda plantejada per raons de fons després de desestimar l'excepció de falta de legitimació activa ad causam de la part actora plantejada pel demandat, i l'Audiència Provincial va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel demandat-recurrent confirmant la sentència de primera instància.
La Sala civil del Tribunal Suprem resolent el recurs de cassació per interès casacional interposat pel propietari (demandat-apel·lant), fundat en oposició a la jurisprudència de la Sala relativa al tractament de la legitimació activa del president, concretament, sobre la necessitat d'un previ acord de la junta autoritzant expressament al seu president per a l'exercici d'accions judicials, resol: “és pacífica la doctrina jurisprudencial d'aquesta Sala que declara la necessitat d'un previ acord de la junta de propietaris que autoritzi expressament al president de la comunitat per exercitar accions judicials en defensa d'aquesta tret que els estatuts expressament disposin el contrari o el president actuï en qualitat de copropietari. Segons aquesta doctrina, encara que la Llei de Propietat Horitzontal únicament exigeix de manera expressa l'acord previ perquè el president pugui exercitar accions judicials en defensa de la comunitat de propietaris en els supòsits d'acció de cessació d'activitats prohibides pels estatuts que resultin danyoses per a la finca i de reclamació de quotes impagades, aquesta sala ha entès que no resulta raonable sostenir que la facultat de representació que s'atribueix de manera genèrica al president li permeti decidir unilateralment sobre assumptes importants per a la comunitat, entre els quals la citada STS de 27 de març de 2012 considera compresa precisament la realització d'obres en elements privatius d'un comuner que comportin alteració o afectació dels elements comuns. És a dir, malgrat que la Llei de Propietat Horitzontal reconegui al president de la comunitat de propietaris la representació de la mateixa en judici i fora d'ell, la jurisprudència ha matisat que això no significa que estigui legitimat per a qualsevol actuació pel simple fet d'ostentar el càrrec de president ja que no pot suplir o corregir la voluntat de la comunitat expressada en les juntes ordinàries o extraordinàries”.
