congress-525676_1280_Editada


No ens cap dubte que una de les qüestions més trascendents per als ciutadans afectades per la Llei 24/2015, de 5 d'octubre, de reforma de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, ha estat la modificació del termini general de prescripció de les accions personals del Codi Civil. Aquesta importància es reconeix en el Preàmbul de la Llei 24/2015: “VI. Aquesta reforma serveix també per dur a terme una primera actualització del règim de la prescripció que conté el Codi Civil, qüestió d'una gran importància en la vida jurídica i econòmica dels ciutadans”.


Des de 1889, any en què es va publicar el nostre Codi Civil (d'ara endavant Cc.), la prescripció de les accions personals es produïa als quinze anys. Arran de la Llei 24/2015, de 5 d'octubre, el termini de prescripció ha passat a ser de cinc anys des que pugui exigir-se el compliment de l'obligació, sent la Disposició Final Primera la que modifica l'article 1964 del Cc. fixant el nou termini de prescripció.


Aquest nou termini de prescripció afecta a les accions personals (no reals) que no tinguin assenyalat termini especial a les quals es refereix l'article 1964 del Cc., és a dir, qualsevol que, sense tenir un termini específic, permeti exigir l'efectivitat d'una obligació contractual i personal, tals com les accions per reclamar un deute; les accions per exigir el compliment d'obligacions nascudes d'un contracte de compravenda o dels contractes en general, conseqüència de relacions mercantils, de relacions comercials o fruit de les prestacions de serveis; les accions tendents a la resolució d'aquests contractes com a conseqüència d'un incompliment previ; accions de comuners contra la comunitat de propietaris; acció de revisió de rendes, etc.


Si bé la Llei 24/2015 té un règim d'entrada en vigor una mica complex, pel que fa al nou termini de prescripció aquest va entrar en vigor el passat 7 d'octubre de 2015. Però, aquest nou termini és aplicable a totes les accions personals sigui el que sigui el moment del seu naixement? La resposta ha de quedar matisada per un règim transitori que ve regulat en la Disposició Transitòria Cinquena de la pròpia Llei 24/2015 (en directa remissió a l'article 1939 del Cc.), règim que segons el nostre lleial saber i entendre (no dubtem que aquesta matèria arribarà a ser objecte de múltiples interpretacions per part dels tribunals), queda concretat de la següent manera (en tot cas fent sempre excepció, és clar, que no s'hagi produït la interrupció de la prescripció):




  1. Relacions jurídiques nascudes abans del 7 d'octubre de 2000: el termini aplicable era el de 15 anys i a dia de l'entrada en vigor hauran prescrit.

  2. Relacions jurídiques nascudes entre el 7 d'octubre de 2000 i el 7 d'octubre de 2005: el termini aplicable serà el de 15 anys.

  3. Relacions jurídiques nascudes entre el 7 d'octubre de 2005 i el 7 d'octubre de 2015: el termini de prescripció serà variable (essent d'aplicació la D.T. 5a en relació a l'article 1964 del Cc.) anant com a màxim des de l'antic termini de 15 anys (obligacions nascudes el 7 d'octubre de 2005 finalitzaran el 7 d'octubre de 2020) fins al nou termini de prescripció de 5 anys (obligacions nascudes el 7 d'octubre de 2015, que prescriuran el 7 d'octubre de 2020).

  4. Relacions jurídiques nascudes a partir del 7 d'octubre de 2015: plena aplicació del termini actual de 5 anys.

Articles de: