El TS, Sala social, Secció 1ª, en Sentència de 19 de gener de 2016, estima un recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat pel treballador contra una Sentència del TSJ de Balears. La qüestió que es planteja consisteix en determinar la naturalesa civil o processal del “termini no inferior als tres dies següents de la recepció de l'escrit indicant la data de la incorporació al treball que, com a mínim, ha de respectar l'ocupador a favor del treballador per fixar la data de reincorporació d'aquest".
Efectivament, quan l'empresari hagi optat per la readmissió haurà de comunicar per escrit al treballador, dins dels deu dies següents a aquell en què se li notifiqui la sentència, la data de la seva reincorporació al treball, per efectuar-la en un termini no inferior als tres següents al de la recepció de l'escrit. A aquest efecte, el cas jutjat part d'un supòsit en què rebuda pel treballador acomiadat de forma improcedent la comunicació empresarial el dia 31-03-2012, per mitjà de la qual s'havia d'incorporar dins dels tres dies següents a tenor del previst en l'Art. 278 LRJS, el treballador va indicar a l'empresari que es reincorporaria el dia 10-04-2012, ja que el còmput s'iniciava el dia 01-04-2012, en haver existit demora en la notificació, i ser els dies compresos des del 5 al 09-04-2012, tots dos inclusivament, festius (coincidents amb un dissabte i els dies festius de Setmana Santa). La Sala d'instància conclou que el treballador es va incorporar de forma extemporània en no haver d'excloure's els dies festius ja que, el treballador disposa d'un termini no inferior a tres dies per reincorporar-se, temps suficient per organitzar-se, però no pot postergar lliurement la data de la readmissió a la que més li convingui, en el present cas una vegada transcorregudes les festivitats de Setmana Santa, sota l'excusa que en aquests tres dies només han de comprendre els dies laborals, la qual cosa no només no s'estableix en la normativa adjectiva laboral sinó que seria contrari al que està establert a la regla de còmput civil de terminis, a tenor de la qual en aquest còmput no s'exclouen els dies inhàbils (Art. 5.2 CC).
No obstant l'anterior, el TS afirma que el termini dels tres dies és un termini processal (a exclusió dels dissabtes, diumenges i festius) que, regulat en la fase d'execució de sentència d'acomiadament improcedent així declarat per sentència ferma, té com a finalitat concedir a l'autor d'un il·lícit laboral la possibilitat de restablir voluntàriament l'ordre laboral pertorbat. Per tant, es declara que el treballador acomiadat no ha estat readmès i, en conseqüència, procedeix declarar extingida la relació que unia a les parts, així com acordar que s'abonin al treballador les percepcions econòmiques previstes als apartats 1 i 2 de l'article 56 ET.
