El Fondo de Garantia Salarial és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social que s'encarrega de l'abonament als treballadors per compte d'altre -prèvia instrucció de l'expedient administratiu per a la comprovació de la seva procedència- dels salaris i les indemnitzacions pendents de pagament per la declaració d'insolvència o concurs de l'empresari (responsabilitat subsidiària). O bé, en cas d'extincions per força major (responsabilitat directa). No obstant això, en casos de declaració d'insolvència o concurs el règim de responsabilitat del FOGASA es limita quantitativament.
Així, en el cas de salaris (incloses les pagues extraordinàries i salaris de tramitació) el FOGASA no podrà abonar, conjunta o separadament, un import superior a “la quantitat resultant de multiplicar el doble del salari mínim interprofessional diari, incloent la part proporcional de les pagues extraordinàries, pel nombre de dies de salari pendent de pagament, amb un màxim de cent vint dies”.
En el cas d'indemnitzacions derivades d'acomiadament o extinció derivada de l'article 50, 51, i 52 de l'Estatut dels Treballadors, així com 64 de la Llei Concursal, o les indemnitzacions per extinció de contractes temporals o eventuals en els casos en què legalment procedeixi; el “límit màxim serà d'una anualitat, sense que el salari diari, base del càlcul, pugui excedir del doble del salari mínim interprofessional, incloent la part proporcional de les pagues extraordinàries”.
Per la seva banda, únicament als efectes d'abonament pel Fondo de Garantia Salaria, en els casos d'acomiadament o extinció dels contractes conforme a l'article 50 ET, l'import de la indemnització “es calcularà sobre la base de trenta dies per any de servei”.
Quant al termini del que disposa el FOGASA per dictar la resolució pertinent, és de tres mesos des de la data de presentació de la sol·licitud, tal com es preveu en el Reial decret 505/1980 que regula el funcionament del Fons; sol·licitud que, si una vegada transcorregut aquest termini de tres mesos no ha estat expressament resolta pel FOGASA, haurà d'entendre's estimada per “silenci positiu” (STS de 16 de Març de 2015), de tal forma que una resolució extemporània dictada per FOGASA mancaria d'eficàcia per modificar el dret del reclamant, guanyat mitjançant l'aplicació del silenci positiu.
Finalment, i per la seva banda, el Tribunal Suprem ha perfilat encara més el règim de responsabilitat del FOGASA, establint mitjançant el seu recent STS de data 29 de setembre de 2016 la competència de l'ordre jurisdiccional social per conèixer de les demandes dirigides enfront del Fons de Garantia Salarial, en reclamació del pagament d'interessos legals de demora derivat de les quantitats el Fons de les quals sigui responsable una vegada hagi transcorregut el termini que fixa l'article 24 de la Llei General Pressupostària. Això és: tres mesos des de l'endemà a la notificació de la resolució judicial o del reconeixement de l'obligació (en aquest cas, reconeixement per silenci positiu).
Entén el Tribunal que la reclamació d'interessos és una qüestió accessòria que ha de ser debatuda en la mateixa jurisdicció que l'obligació principal.
Faltarà ara per determinar si haurà de ser el mateix Jutge que va conèixer l'assumpte del que deriven les obligacions assumides pel Fondo o si haurà d'iniciar-se mitjançant la interposició d'un procediment dirigit al Jutjat que per torn de repartiment correspongui.
Sigui com sigui, la veritat és que els pronunciaments del Tribunal Suprem respecte de les obligacions de pagament del FOGASA han suposat notables beneficis per a tots aquells treballadors que ja de per si mateix veuen perjudicats els seus drets al no poder cobrar salaris i indemnitzacions per la insolvència de les empreses i que veien encara més perjudicats els seus drets davant la inassumible lentitud dels procediments dirigits al cobrament d'aquestes quantitats.
