El Tribunal Suprem fixa doctrina en la seva Sentència nº 16/2016, de 2 de febrer, sobre el reemborsament per la comunitat de propietaris al comunero que hagi executat unilateralment obres en zones comunes.

En aquesta sentència, que porta causa del recurs de cassació interposat per la comunitat de propietaris, es declara la següent doctrina jurisprudencial: “Només procedirà el reemborsament per la Comunitat de Propietaris al comuner que hagi executat unilateralment obres en zones comunes quan s'hagi requerit prèviament al Secretari-Administrador o al President advertint-los de la urgència i necessitat d'aquelles. En el cas de no intervenir aquest requeriment, la Comunitat quedarà exonerada de l'obligació d'abonar l'import corresponent a aquesta execució. No quedarà exonerada si la Comunitat mostra passivitat en les obres o reparacions necessàries i urgents”.

El procediment té com a objecte unes obres realitzades pels demandats-reconvinents en un element comú sense autorització de la comunitat, incorporant l'espai resultant situat sota coberta de l'edifici al pis dels demandats.

El Jutjat de Primera Instància va estimar la demanda principal plantejada per la comunitat de propietaris, determinant que les obres es van realitzar en elements comuns obligant als demandats a restituir al seu estat original, i va desestimar la demanda reconvencional plantejada pels comuners en la qual reclamaven el cost de les obres realitzades.

Interposat recurs d'apel·lació pels comuners, l'Audiència Provincial de Madrid va revocar el resolt sobre la demanda reconvencional condemnant a la comunitat de propietaris a abonar les obres realitzades.

La comunitat de propietaris va interposar recurs de cassació que va ser estimat pel Tribunal Suprem per diverses raons:

• L'article 7.1, segon paràgraf, de la Llei de Propietat Horitzontal disposa que els propietaris no poden realitzar en elements comuns alteració alguna i si advertís la necessitat de reparacions urgents haurà de comunicar-ho sense dilació a l'administrador.

• Les alteracions es van dur a terme no només en interès comú i benefici de la comunitat (deterioració, necessitat, urgència) sinó també en benefici propi. És a dir, no només es repara una deterioració, sinó que a més, en interès propi, amplia amb un habitacle l'espai del seu habitatge a costa d'elements comuns. Per la qual cosa no té sentit que la comunitat li pagui la despesa produïda.

• L'alteració d'elements comuns ha anat més enllà d'aquesta reparació urgent, l'abonament de la qual sol·licita.

En conseqüència amb l'anterior, anul·la la condemna a la comunitat de propietaris i senti la doctrina jurisprudencial abans exposada.