El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (d'ara endavant TSJC), en data 17 de juny de 2015, va dictar sentència a través de la qual venia a confirmar l'acomiadament declarat improcedent pel Jutjat social número 15 de Barcelona, d'un treballador que va ser acomiadat al·legant l'empresa: transgressió de la bona fe contractual, frau deslleialtat i abús de confiança mitjançant la manipulació de tiquets i furtant diferents quantitats concretes en els dies 6, 18, 19 i 23 de setembre de 2013. La primera instància i la suplicació després parteixen que “el centre de treball compta amb un sistema de vídeo-vigilància per raons de seguretat” i, que “l'actor era coneixedor de l'existència del sistema de vídeo vigilància però no havia estat informat de la destinació que pogués donar-se a les imatges o que poguessin ser utilitzades en contra seva”. La Sala social del TSJC, va desestimar el Recurs de Suplicació plantejat per l'empresa tal com s'ha indicat, en entendre que era ajustada a dret la resolució del Magistrat d'instància de no valorar la prova de reproducció d'imatges obtinguda amb càmeres de vídeo-vigilància, ja que la mateixa s'havia obtengut vulnerant el dret de protecció de dades establert en l'article 18.4 de la Constitució per quan que la imatges es van obtenir del sistema de vídeo-vigilància instal·lat per l'empresa, del que només es va informar sobre la seva ubicació i que gravava imatges, però no de l'ús que s'anava fer de les mateixes en relació al control del compliment de les obligacions que emanen del contracte de treball. Concloent, doncs, que la prova de reproducció de vídeos-vigilància no té cap valor, a l'efecte de justificar l'acomiadament, ja que l'empresa no va oferir informació prèvia al treballador sobre la finalitat i l'objectiu de la instal·lació d'aquestes càmeres.

L'empresa, no conforme amb aquesta decisió judicial, va interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina que, donades les característiques de la qüestió debatuda i la seva transcendència es va acordar que la deliberació, votació i fallada es fes en Ple de Sala fixant-se per a tal cosa el dia 18 de gener de 2017, anunciant-se un Vot Particular i dues adhesions al mateix.

La Sala en Ple del T.S., va entrar a conèixer sobre la validesa com a prova de les imatges captades pel sistema de vídeo-vigilància, instal·lat per l'empresa, violés els drets reconeguts en l'article 18, nombres 1 i 4 de la Constitució i per a això fa un resum de la doctrina asseguda pel Tribunal Constitucional en la seva sentència nº 39 de 3 de març de 2016, recaiguda en un supòsit semblat al que ens ocupa: es contempla en ella el cas de la caixera d'una tenda de roba d'una cadena de tendes coneguda que és gravada pel sistema de vídeo-vigilància, instal·lat per l'ocupadora davant les substraccions de metàl·lic i d'articles de la tenda. La sentència del TC estima que no s'ha violat el dret a la protecció de dades perquè, donada l'existència de la relació laboral entre les parts, no calia el consentiment individual dels treballadors, ni el col·lectiu, per a l'adopció d'una mesura de control de l'activitat laboral.

En definitiva, l'exigència de finalitat legítima en el tractament de dades prevista en l'article 4.1 LOPD ve donada, a l'àmbit de vídeo-vigilància laboral, per les facultats de control empresarial que reconeix l'article 20.3 de l'I.T., sempre que aquestes facultats s'exerceixin dins d'àmbit legal i no lesionin els drets fonamentals del treballador. S'ha complert en aquest cas amb l'obligació d'informació prèvia doncs prou a aquests efectes amb el compliment dels requisits específics d'informació a través del distintiu, d'acord amb la instrucció 1/2006.

El T.S, estima el recurs, interposat per l'empresa en unificació de doctrina, perquè la instal·lació de càmeres de seguretat era una mesura justificada per raons de seguretat (control de fets il·lícits imputables a empleats, clients i tercers, així com ràpida detecció de sinistres), idònia per a l'assoliment d'aquesta finalitat (control de cobraments i de la caixa en cas concret) i necessària i proporcionada per a la finalitat perseguida, raó per la qual estava justificada la limitació dels drets fonamentals en joc, màxim quan els treballadors estaven informats, expressament, de la instal·lació del sistema de vigilància, de la ubicació de les càmeres per raons de seguretat, expressió àmplia que inclou la vigilància d'actes il·lícits dels empleats i de tercers i en definitiva de la seguretat del centre de treball però que exclou un altre tipus de control laboral que sigui aliè a la seguretat, això és el de l'efectivitat en el treball, l'absència del lloc de treball, les converses amb companys, etc. En conseqüència, revoca i anul·la la sentència d'instància per ser vàlida la prova de reproducció de la imatge denegada.