Mitjançant de sentència de data 29 de març de 2017, la Sala social del Tribunal Suprem assenta la seva doctrina plasmada a la mateixa vegada a la seva sentència de data 19 de gener de 2015, establint la validesa i per tant la possibilitat de concentrar la jornada reduïda per part del treballador rellevat jubilat parcial, en els mesos següents a la celebració del contracte de relleu, sense prestar després serveis una vegada aconseguida acumuladament la jornada parcial acordada, però mantenint-se en alta a l'empresa i cotització, i accedint a la jubilació a la data prevista. Encara que no hi ha expressa regulació sobre aquest tema (ni en l'article 215.1 i 2 de la Llei General de la Seguretat Social ni en l'articulat del Reial decret 1131/2002), això no implica la il·legalitat d'aquesta pràctica, doncs en definitiva es compleix amb les finalitats que atenen al mercat d'ocupació per la permanència del contracte de relleu i les necessitats financeres del sistema per les cotitzacions efectuades pels serveis prestats per relevista i per rellevat; argumenta la sentència.

Com dèiem, la qüestió litigiosa ja va ser resolta per la Sala del TS en la sentència de 19 de gener de 2015 en la qual es deia, asseient la resolució de la qüestió, el següent:

1. L'originària connexió -que no dependència- entre els contractes del rellevat (que passa a ser a temps parcial) i el contracte de relleu, és només externa (de coordinació, que no de subordinació) i no determina una estricta dependència funcional entre el contracte de relleu i la situació jubilació-feina parcial.


2. Amb la institució de la jubilació parcial el legislador ha pretès dos objectius; el primer, coherent amb la política d'ocupació, és que la jubilació anticipada, encara que sigui parcial, no es tradueixi en la pèrdua de llocs de treball (d'aquí l'exigència de celebrar simultàniament un contracte de relleu amb almenys la mateixa durada que el temps que resti fins a la jubilació definitiva del rellevat i amb una jornada almenys igual al temps de reducció experimentada per la jornada d'aquest) i el segon objectiu, és que els ingressos de la Seguretat Social no es vegin minvats.

Establert això, resol:

• L'absència d'específic tractament normatiu sobre la concentració o acumulació de jornades no implica en si mateixa il·legalitat alguna, sinó que partint de la llibertat de pacte que impera a la nostra legislació (art. 1255 del Codi Civil) aquella conseqüència solament és sostenible quan intervé frau.


• L'acumulació de jornades no obstaculitza les ja referides finalitats que atenen al mercat d'ocupació i a les necessitats financeres del sistema, ja que les primeres van ser ateses per la permanència del contracte de relleu i les segones també es van veure complertes per les cotitzacions corresponents als serveis prestats pel relevista i als del treballador rellevat, si més no en aquest últim cas el treball s'hagués concentrat en un sol període i la quota resultés prorratejada durant tot el període que ha intervingut entre la jubilació parcial i la total.


• No es pot titllar d'espècie de “jubilació total anticipada” (com en aquests processos ha afirmat l'Institut Nacional de la Seguretat Social) a aquella situació de jubilació parcial amb concentració de la jornada per realitzar, perquè en aquest últim cas ha continuat el percebo de la retribució, ha persistit l'alta en la Seguretat Social i l'ingrés de les corresponents cotitzacions durant tot el període que intervé entre la jubilació parcial i l'edat ordinària de jubilació, concorrent -això sí- l'exclusiva singularitat que s'hagués concentrat la prestació de serveis en un temps menor a l'inici de la jubilació parcial.

I en aquesta última sentència, de 29 de març de 2017, confirma la seva pròpia doctrina establint que no està prohibit subscriure un contracte a temps parcial -amb la passada a la situació de jubilació parcial-, amb concentració de la jornada reduïda (la que s'acordi) en el període immediatament posterior a la subscripció del contracte, i que després d'això no es torni a prestar serveis, accedint a la jubilació en la data prevista en complir l'edat requerida.