La Fiscalia General de Lleida en relació a unes diligències informatives, va sol·licitar a la Inspecció de Treball que s'iniciessin les actuacions corresponents per raó de les retribucions i indemnitzacions aprovades per l'Ajuntament de Cubells als membres polítics de la corporació. A aquests efectes, per la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Lleida, es va practicar acta d'infracció a l'Ajuntament de Cubells, com a conseqüència de donar ocupació a un beneficiari de la prestació econòmica per jubilació. El beneficiari en concret va resultar ser el Batlle d'aquest Ajuntament. A l'acta d'infracció es va constatar que el ple de l'Ajuntament en una sessió extraordinària va aprovar una indemnització a favor del Sr. Batlle en concepte d'hores efectives de prestació de serveis per compte d'aquest, així com diferents quantitats per raó de kilometraje, dietes. Etc.

Sobre la base d'aquesta Acta d'Infracció, de forma paral·lela la Tresoreria General de la Seguretat Social va presentar demanda, davant el Jutjat social nº 2 de Lleida, contra l'Ajuntament de Cubells i contra el Batlle, sol·licitant en definitiva que “la prestació de serveis del Batlle a l'Ajuntament, fora declarada de naturalesa laboral”. La sentència d'aquest Jutjat social, va donar resposta negativa al Servei Comú (TGSS) desestimant la demanda. No obstant l'anterior, va presentar Recurs de Suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Sala social, secció 1a). Aquesta Sala en sentència de 26 d'abril de 2016, en síntesi estableix que no s'ha de discutir si els fets que hagin estat establerts en un Acta de la Inspecció de Treball són o no certs, sinó la interpretació jurídica aplicable a aquests actes. A tal fi és absolutament inútil i innecessària la cita de la norma que estableix la presumpció de certesa de les comprovacions inspectores, fora de perill que la part pretengui (i resulta impossible entendre-ho així) que els Tribunals estan obligats a acceptar les conclusions jurídiques establertes per la Inspecció de Treball, la qual cosa òbviament és impossible en el nostre ordenament jurídic.

Per solucionar la qüestió acudeix a les notes que l'article 1 de l'Estatut dels Treballadors atribueix al contracte de treball, quan assenyala que són treballadors a l'efecte de la norma legal els qui voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte d'altri i dins de l'àmbit d'organització i adreça d'una altra persona, física o jurídica, denominada ocupador o empresari. Doncs bé, en aquest cas ni existeix alienitat, ni existeix dependència, sinó que ens trobam davant l'acompliment d'unes funcions de representació i participació política de base constitucional, voluntàriament assumides, després del desenvolupament d'un procés electoral, basades en l'article 23.2 de la nostra Constitució. I no existint les característiques que exigeix l'article 1 de l'I.T., mai podrà existir una relació laboral per molt que les tasques i funcions es realitzin de forma voluntària i fins i tot retribuïda.

En definitiva, la recurrent confon l'existència d'una relació laboral amb altres obligacions que puguin derivar de l'ordenament jurídic en matèria de seguretat social. En efecte, una cosa és que els membres de les corporacions locals estiguin dins del camp d'aplicació del Règim General de la Seguretat Social, quant a l'obligació d'Alta en el mateix i l'altra molt diferent és que aquest fet equivalgui a una relació laboral dins de l'àmbit de l'Estatut dels Treballadors. Sent per tant compatible la percepció de la prestació contributiva de jubilació del beneficiari amb les retribucions derivades del seu càrrec com a membre d'aquesta corporació.