La Llei 27/2011, d'1 d'Agost d'actualització, adequació i modernització del Sistema de la Seguretat Social, va establir, a través de la seva Disposició Addicional setzena, l'obligació d'efectuar aportacions econòmiques al Tresor Públic per part de de les empreses que efectuessin acomiadaments col·lectius que afectessin a treballadors de més cinquanta o més anys en empreses amb beneficis.
De forma sorprenent, si s'analitza l'exposició de motius de la referida Llei el legislador no fonamenta motiu algun per introduir dins del Sistema de la Seguretat Social aquesta obligació. Els referits motius els trobam en el Reial decret que té per objecte l'establiment del procediment per a la liquidació i pagament de l'aportació econòmica que han de satisfer les empreses incloses en el supòsit d'aquesta Disposició Addicional. Efectivament, el RD 1484/2012, de 29 d'octubre, apunta que les raons de l'establiment d'aquesta aportació es troben en la necessitat de temperar els impactes socials i econòmics dels processos de reajustament empresarial que provoquen, d'un costat, l'expulsió prematura del mercat de treball dels treballadors de més edat, afectats estructuralment en nostre comprant de treball per una taxa d'activitat per sota dels països europeus del nostre entorn i que tenen problemes per poder tornar a incorporar-se a l'ocupació; i per un altre, un important cost per al nostre sistema de protecció per desocupació, difícil d'assumir socialment, quan les empreses que realitzen aquests processos de reestructuració tenen necessitat de posar-los en pràctica, àdhuc havent obtengut beneficis, tant més en una conjuntura econòmica com l'actual.
Les aportacions econòmiques afectaran a les empreses que realitzin acomiadaments col·lectius d'acord amb l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors (d'ara endavant I.T.) sempre que concorrin les següents circumstàncies:
a) Que siguin realitzats per empreses de més de 100 treballadors o per empreses que formin part de grups d'empreses que emprin a aquest nombre de treballadors.
b) En termes generals, que el percentatge de treballadors acomiadats de cinquanta o més anys d'edat sobre el total de treballadors acomiadats sigui superior al percentatge de treballadors de cinquanta o més anys sobre el total de treballadors de l'empresa.
c) Que, encara concorrent les causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció que justifiquin l'acomiadament col·lectiu, es compleixi alguna de les dues condicions següents:
1a. Que les empreses o el grup d'empreses del que formin part haguessin tengut beneficis (s'utilitza el terme en temps verbal passat) en els dos exercicis econòmics anteriors a aquell que l'empresari inicia el procediment d'acomiadament col·lectiu.
Per tant, s'exigeix, en primer lloc, per saber si la norma afecta a les empreses que procedeixen a efectuar acomiadaments col·lectius a l'empara de l'Art. 51 de l'I.T., que les empreses haguessin tingut benefici en els dos exercicis econòmics anteriors a l'exercici en què l'empresa posa en pràctica l'acomiadament col·lectiu. De tal sort que, si l'empresari pren la decisió d'entrar en un procés de reestructuració l'any 2016, s'hauran d'analitzar els comptes no aquest exercici sinó la dels dos anteriors, això és, exercici de l'any 2015 i exercici de l'any 2014. Si els dos exercicis anteriors han tancat en positiu seguint els criteris del Pla General Comptable o en la normativa comptable que sigui aplicable, l'empresa o grup d'empresa es considerarà amb beneficis i per tant, en principi, l'aportació econòmica procedirà. Si no es dóna aquest requisit la norma no seria aplicable i l'aportació econòmica no procediria.
2a. Que les empreses o el grup d'empreses del que formin part obtinguin beneficis en almenys dos exercicis econòmics consecutius dins del període comprès entre l'exercici econòmic anterior a la data de l'inici del procediment d'acomiadament col·lectiu i els quatre exercicis posteriors a aquesta data, (S'utilitza el terme verbal present i futur).
Doncs bé, en segon lloc, també veiem que estaran afectades per l'obligació d'aportació econòmica, aquelles empreses que obtinguin beneficis en almenys dos exercicis econòmics consecutius dins del període comprès entre l'exercici econòmic anterior a la data d'inici del procediment d'acomiadament col·lectiu i els quatre exercicis posteriors a aquesta data. De manera que, si seguim amb l'exemple anterior, d'haver-se pres la decisió d'iniciar el procés de reestructuració l'any 2016, hauríem d'analitzar primer els comptes de l'exercici anterior, o sigui, les de l'any 2015, que hauran forçosament de reunir el requisit de la condició 1a de la lletra c), és a dir, que l'exercici s'hagués tancat en positiu, amb beneficis ja que, en cas contrari, no es donaria el pressupost de fet exigit per la norma; s'haurien posteriorment d'analitzar els comptes, una vegada tancades les mateixes, de l'exercici 2016, que de llançar beneficis ja es donarien els requisits previstos en la condició 2a d'aquesta lletra c), i com a conseqüència ja seria aplicable l'obligació d'aportació econòmica; i de tancar en perdudes aquest exercici, el legislador amplia la cerca dels dos exercicis en benefici consecutius en els anys 2017, 2018, 2019 i 2020. En definitiva, que si es pren la decisió de procedir als acomiadaments col·lectius, donant-se les circumstàncies abans previstes, a l'any 2016, l'exercici de l'any 2015, sempre ha d'haver tancat amb beneficis i si l'any 2016, tanca amb pèrdues igual que a l'any 2017 i 2018, però l'any 2019 i 2020 tanquen consecutivament amb beneficis els serà aplicable la disposició setzena de la Llei 27/11, d'1 d'agost, i per tant, procedirà l'aportació econòmica prevista en la mateixa.
Amb la qual cosa podem concloure que per considerar que una empresa o el grup d'empreses que formi part pugui considerar-se amb beneficis, com a mínim l'exercici anterior a la data de posar en pràctica la mesura de reestructuració, en el supòsit de la condició 2a de la lletra a) de l'article segon del Reial decret 1484/2012, de 29 d'octubre, ha d'haver tancat en positiu no en pèrdua.
