El Tribunal Superior de Justícia d'Astúries en una interessant sentència ve a resoldre un Recurs de Suplicació plantejat per un treballador l'activitat laboral del qual va ser controlada a través d'un GPS i que va ser acomiadat com a conseqüència de la informació recaptada, que va servir per acreditar la comissió de diverses infraccions laborals.
L'empresa a l'agost de 2015, va oferir a un treballador la informació prèvia i imprescindible, mitjançant un document denominat “Clàusula de confidencialitat i competència deslleial”. En el mateix es recull, entre altres extrems, que l'empresa adoptarà mesures de control i vigilància per verificar el compliment per part dels treballadors de les obligacions i deures laborals.
Concretament, li comunica que es farà lliurament als treballadors d'una Tablet amb funcions de telèfon mòbil incorporades, per a ús exclusivament laboral, que disposaran de tres sistemes de gestió per a control remot per mitjà dels quals es controlarà el servei de la cartera de clients, un mòdul GPS, que tenia com a finalitat controlar les visites dels treballadors i no permet la geolocalització del dispositiu de manera ininterrompuda, per la qual cosa es crea una marca cartogràfica al moment que el treballador realitza alguna acció. Durant la jornada laboral aquest dispositiu hauria de mantenir-se en perfecta operativitat i funcionament. A l'apartat relatiu als incompliment se li adverteix “L'incompliment de qualsevol de les disposicions del present, podrà donar lloc a l'exercici d'accions per part de l'entitat i la reclamació de la responsabilitat que pogués correspondre al treballador. En concret, podrà donar lloc a accions de caràcter disciplinàries i unes altres d'índole laboral, incloent-se l'acomiadament disciplinari, reclamació de danys i perjudicis o accions de caràcter penal. S'inclouen expressament aquelles accions derivades d'actes de competència deslleial”.
Als pocs mesos de la implantació del sistema, concretament en el mes de Novembre de 2015, l'empresa li comunica per escrit el següent:
"La direcció d'aquesta empresa ha pogut observar i comprovar la comissió reiterada i sistemàtica per vostè de conductes totalment contràries als més elementals deures laborals i es resumeixen en dos:
- En primer lloc la que suposa un incompliment reiterat i sistemàtic de la seva jornada laboral, sent habitual que a partir del mig dia no exerceix activitat laboral de cap tipus no complint amb això la jornada establerta per al seu lloc de 8 hores en horari de comerç i tot això amb un nombre de visites ínfim en molts dels casos.
- En segon lloc la que implica un greu frau, deslleialtat i abús de dret, en passar dietes per menjars en llocs diferents de la geografia asturiana quan a l'hora de fer-les es trobava al seu domicili habitual."
Molt important, prevenció prèvia que no obstant això i per aquesta vegada, la Direcció de l'empresa ha pres la decisió de no sancionar-li, i si requerir-li perquè corregeixi la seva conducta i que fets com els exposats no tornin a repetir-se i tot això, deixant clar, que, de tornar a ocórrer, l'adreça adoptarà, amb el màxim rigor, les mesures sancionadores que sobre aquest tema preveu la legislació vigent i tot això sense perjudici d'accionar en reclamació de quantitat per les dietes indegudament percebudes.
El dia 3 de març de 2017, l'empresa lliura al treballador comunicació escrita en què fonamentava l'acomiadament disciplinari del treballador en tres causes: (i) disminució del rendiment (ii) incompliment reiterat i sistemàtic de la seva jornada laboral i (iii) liquidació de dietes indegudes.
A la carta d'acomiadament es detallava l'activitat del treballador durant els mesos d'octubre 2016 i febrer 2017, indicant com en nombrosos dies es trobava al seu domicili, malgrat reportar que havia fet visites a clients, i reclamant l'abonament de dietes per, suposadament, haver hagut de menjar fora del seu domicili. Les causes imputades al treballador derivaven del control que havia exercit l'empresa a través del GPS implantat en tres sistemes de gestió OPTIMITZA, MERAKI CISCO I TEAMVIEWER.
El Jutjat nombre 1 d'Oviedo, a data 11 de maig de 2017 declarà la procedència de l'acomiadament i en definitiva, la Sala social del Tribunal Superior de Justícia d'Astúries venia a resoldre el recurs plantejat contra aquesta sentència, que desestimava la demanda per acomiadament formulada pel treballador.
Així, el Tribunal Superior de Justícia d'Astúries (Sala social), a la seva sentència de dia 3 d'octubre de 2017, comença repassant amb tot luxe de detalls les denominades teories gradualistes de les sancions i la necessària proporcionalitat de la sanció amb la infracció comesa.
En relació a la primera causa imputada sobre la disminució del rendiment, posa en relleu la necessitat que existeixin dades fiables que acreditin que el rendiment exigit, i que no s'aconsegueix, és normal, la qual cosa requereix, aparti la voluntarietat i gravetat objectiva de l'incompliment i de la seva continuïtat, que aquest sigui voluntari i la seva realitat pugui apreciar-se a través d'un element de comparació que operi dins de condicions homogènies, bé pel que fa a un nivell de productivitat, prèviament delimitat per les parts, o en funció del que hagi de considerar-se hagut de dins d'un compliment diligent de la prestació del treball, conforme l'Art. 20.2 de l'I.T., i la determinació del qual remeti a paràmetres que, sempre dins de la necessària relació d'homogeneïtat, puguin vincular-se al rendiment del mateix treballador o d'altres companys de treball. En aquest cas en concret, s'entén que l'empresa no va acreditar l'existència de la disminució, ni va establir un marc de comparació amb altres companys. De tal sort, que estima, pel que s'ha dit, el primer motiu del recurs de suplicació.
Pel que fa a l'incompliment de jornada, cal destacar una precesió que porta a terme el Tribunal en la seva sentència, establint la diferència entre faltes d'assistència i faltes de puntualitat. Ens recorda que “la presència del treballador durant una part de la jornada, absentant-se només durant una altra part de la mateixa (sigui al principi, al final o en el seu tram mitjà) no constitueix una falta d'assistència, sinó una falta de puntualitat, per compte només suposa un incompliment de l'horari”. La conseqüència jurídica és que aquest incompliment és que no constitueix falta d'assistència, sinó de puntualitat, la conducta d'un treballador amb jornada partida que un dia acudeix a treballar al matí, però no a la tarda (com succeïa en el cas analitzat). En el supòsit considerat considera les faltes de puntualitat acreditades, sense que les mateixes es puguin considerar com aïllades o esporàdiques, havent intervingut un requeriment de l'empresa perquè no persistís en la seva actitud i sent clau para aquesta acreditació l'informe elaborat per l'empresa MOBENTIS sobre geolocalització (GPS) de l'actor i referit a les dates que se li imputaven.
En relació a la transgressió de la bona fe contractual, així com l'abús de confiança en l'acompliment del treball, considera idoni per a l'acreditació dels fets –un sistema de geolocalització (GPS) que permet un continu i permanent seguiment del treballador instal·lat a la Tablet lliurada per l'empresa per a la gestió de comandes i control dels assalariats durant el seu ús, emprat per l'empresa per acreditar els incompliments imputats al treballador.
Aquest sistema posa de manifest que venia liquidant mitges dietes pel menjar fora de casa, quan a aquella hora es trobava al seu domicili. Sent determinant també per confirmar la Sentència d'instància, el fet que l'actor havia estat amonestat prèviament per venir duent a terme aquesta pràctica fraudulenta de liquidar dietes per menjars realitzats a diferents llocs de la geografia asturiana, quan a aquesta hora es trobava al seu domicili habitual.