En la seva sentència de 12 de gener de 2016, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en l'assumpte –Barbulescu vs Romania- considera que no va existir vulneració dels drets a la vida privada i a la correspondència del senyor Barbulescu. El 13 de juliol de 2007, l'indicat senyor, enginyer responsable de vendes d'equips de calefacció, va ser informat per la seva empresa que aquesta havia controlat les seves comunicacions a través de l'eina “Yahoo Messenger” i que van detectar que l'havia utilitzat per a finalitats personals, en contra de les normes de règim interior establertes en la companyia. Sobre aquest tema, l'empresa li va presentar la transcripció de les converses que va mantenir amb el seu germà i la seva núvia. El treballador va comunicar a l'empresa que, en haver violat la seva correspondència, aquesta era responsable d'un delicte conformement al Codi Penal romanès.
En el mes d'Agost de 2007, va ser acomiadat per l'empresa per incompliment de les referides normes de règim interior que estableixen la prohibició d'alterar l'ordre i la disciplina en les instal·lacions de l'empresa, i en particular, d'utilitzar ordinadors, fotocopiadores, telèfon, etc., per a finalitats personals. El treballador va instar la nul·litat de l'acomiadament al·legant que la conducta empresarial havia constituït una vulneració del dret a la correspondència privada, reconegut en l'Art. 28 de la Constitució romanesa.
Segons els Tribunals romanesos tant en instància com en apel·lació, el dret a controlar l'ús que fan els empleats d'Internet en el treball neix del dret empresarial a controlar la forma en la qual es realitzen les tasques professionals máxime si es té en compte, en aquest cas, que pocs dies abans de la producció dels fets, es va distribuir una comunicació per part de l'empresa que avisava que l'activitat dels empleats estava sent vigilada.
Finalment, i després d'entendre que aquests tribunals romanesos no havien protegit degudament els seus drets, el treballador va demandar a Romania davant el TEDH, per vulneració de l'Art. 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, que consagra els drets a la vida privada i a la correspondència. La sentència d'aquest TEDH desestima que existís vulneració dels drets a la vida privada i a la correspondència del treballador demandant.
La sentència del TEDH, consta amb un vot particular del magistrat portuguès Pinto de Alburquerque que no està d'acord amb el vot majoritari del Tribunal. A tal fi, assenyala que “el cas presentava una excel·lent oportunitat perquè el TEDH estableix jurisprudència a l'àrea de la protecció de la privadesa de les comunicacions a través d'Internet dels treballadors”. Anotació, al que m'adhereixo íntegrament sobretot per entendre que no s'ha tingut en compte els principis de graduació ni de proporcionalitat en la sanció.
Des del punt de vista del nostre dret intern, i davant l'absència d'una legislació laboral que reguli aquesta matèria de forma específica, es pot esperar que els següents pronunciaments dels nostres tribunals segueixin admetent amplis marges de discreció empresarial en les comunicacions online dels treballadors. Vinya, per totes, en el mateix sentit indicat en el cas Barbulescu, STS espanyol de 6 d'octubre de 2011, STC 241/2012, de 17 de desembre i STC 170/2013, de 7 d'octubre). En conseqüència, entenc que, en absència de regulació laboral general sobre la qüestió, únicament cal abordar la qüestió per part dels agents socials a través de la negociació col·lectiva.
