La Llei 20/2011, de 21 de juliol, de Registre Civil, l'entrada del qual en vigor, excepte els articles que després s'analitzaran, està prevista per al proper dia 30 de juny de 2017, introdueix importants modificacions en matèria d'inscripció de naixements, inscripcions de matrimoni, per defunció, altres inscripcions i inscripcions excepcionals i tot això amb una profunda reestructuració del funcionament del Registre Civil. Doncs bé, una de les matèries que ha estat objecte de modificació, dins de la inscripció de naixements, és el contingut de la inscripció del naixement i l'atribució de cognoms, a través dels articles 49 i 53 d'aquesta norma legal. Articles que d'acord amb la Disposició final desena de la citada Llei 20/2011, han entrat en vigor dia 30 de juny de 2017.
Cal destacar que a Espanya ja existia l'opció, des de l'any, 2000, de canviar l'ordre dels llinatges si els pares es posaven d'acord abans d'inscriure el menor. Va ser la Llei 40/1999, de 5 de novembre, sobre nom i cognoms i ordre dels mateixos, qui va introduir la referida opció, però, això sí, exigint mantenir el mateix ordre respecte de tots els fills que posteriorment tengués la parella i a més amb conformitat amb aquesta regulació, en cas de silenci regia l'establert a la llei, és a dir la preferència per defecte del cognom patern sobre el matern.
A partir de dia 30 de juny de 2017, la situació canvia, tots els naixements estaran sotmesos a un tràmit d'inscripció en el Registre Civil en el qual els pares hauran d'obligatòriament consignar el nom i els cognoms del menor en la sol·licitud d'inscripció, la qual cosa implica que s'hauran de posar d'acord en quin d'ells serà el primer. Per aquest motiu aquests dies en els mitjans de comunicació s'hagi anat informant que amb aquesta modificació legal es posava fi a la preferència del cognom del pare sobre el de la mare.
No obstant això, en ser una decisió que requereix un acord de tots dos progenitors i que hauran de respectar si tenen més fills, la qüestió resulta pacífica si aquests arriben a un acord però el més important és i, què succeirà si existeix conflicte, si no es posen d'acord? En cas de desacord o quan no s'hagin fet constar els llinatges en la sol·licitud d'inscripció, l'Encarregat del Registre Civil requerirà als progenitors, o als qui ostentin la representació legal del menor, perquè en el termini màxim de tres dies comuniquin l'ordre de cognoms. Transcorregut aquest termini sense comunicació expressa, l'Encarregat acordarà l'ordre dels cognoms atenent a el “interès superior del menor.”
Entenc que “a priori” no va a ser fàcil determinar quin o quins seran els criteris que seguirà el funcionari per satisfer el “interès superior del menor”. En conseqüència, és d'esperar que la Direcció general de Registres i del Notariado, en llaures al principi de seguretat jurídica, dicti una sèrie de regles que puguin facilitar la decisió a l'encarregat del registre.
Des de l'any 2015, ja no fa falta acudir al Registre Civil per inscriure al menor, un gran nombre d'hospitals, sobretot els de referència, comptes amb un sistema informàtic per remetre on-line en un termini de 72 hores la documentació necessària del nounat i dels seus progenitors. En definitiva, els progenitors, ja no tenen necessitat de desplaçar-se físicament al Registre Civil corresponent, ja que tan sol han d'emplenar un formulari que li lliurarà el personal facultatiu en el qual, des de divendres passat 30 de juny, han d'indicar i decidir de mutu acord quin serà el nom i l'ordre dels cognoms.
En el supòsit que la filiació només estigui determinada respecte de la mare, serà ella la que triï per al seu fill d'entre els seus cognoms l'ordre en el qual s'imposaran al menor.
D'altra banda convé aquí recordar que el nin, pot sol·licitar per si mateix invertir l'ordre dels seus cognoms en complir la majoria d'edat. Així ho reconeix el Codi Civil i ho regula la Llei del Registre Civil.
En la primera inscripció també, quan així se sol·liciti, podran constar la preposició <de> i les conjuncions <y> o <i> entre els cognoms, d'acord amb el que es disposa en l'article 53 de la Llei.
Què succeeix amb els noms i els cognoms si s'és un estranger nacionalitzat? El cas de doble nacionalitat hispana-comunitària? Des del punt de vista del dret internacional en la majoria de països el nom i cognoms de les persones tenen relació directa amb la seva status, i, per tant, la seva regulació està sotmesa a la llei de la nació a la qual pertanyen. Però què passa si un nacional alemany volgués adquirir la nacionalitat espanyola? hauria d'adaptar l'ordre dels seus cognoms a la nostra legislació?
A tal finalitat, El Tribunal de Justícia de la Unió Europea en l'assumpte Garcia Avello, va dictar sentència de data 2 d'octubre de 2003 i va estimar contraria al dret comunitari la normativa de l'Estat belga, que establia que en cas de doble nacionalitat d'un belga devia prevaler sempre la nacionalitat belga a l'efecte d'imposició dels cognoms. En el cas jutjat, dos menors hispà-belgues van ser obligats a inscriure's al Registre Civil belga amb els cognoms que establia el Dret belga (García Avello, patronímico del pare), desestimant-se la petició del pare espanyol que havia sol·licitat que s'inscrivís amb els cognoms que els corresponien segons el Dret espanyol (García com a primer cognom patern i Weber com a primer de la mare). Així doncs, tornant a l'exemple del ciutadà alemany que s'ha nacionalitzat espanyol, a tenor d'aquesta sentència tindria la llibertat per triar que llei nacional, l'alemanya o l'espanyola, vol aplicar pel que fa al nom i cognoms.
Quan s'adquireixi la nacionalitat espanyola i s'hagi de renunciar a l'anterior, la regla és la de conservar els cognoms que es tenien, encara sent contrària a la legalitat espanyola, si així ho decideix al moment d'adquirir la nova nacionalitat (article 56 del la Llei del Registre Civil i article 199 del seu Reglament).
