Quan una persona mor sense haver atorgat testament o en cas d'haver-ho atorgat el mateix no és vàlid, és necessari tramitar una declaració d'hereus abintestat, la qual permet determinar els qui són les persones amb dret a heretar.

Amb l'entrada en vigor de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de Jurisdicció Voluntària, tots els expedients de declaració d'hereus abintestato han de tramitar-se davant notari (anteriorment la tramitació quant als parents col·laterals, per exemple: oncles, havia de fer-se judicialment), la qual cosa sens dubte estalviarà temps i costos als possibles hereus.

La declaració d'hereus abintestat podran instar-la aquells que es considerin amb dret a succeir a una persona morta i siguin els seus descendents, ascendents, cònjuge o persona unida per anàloga relació d'afectivitat a la conjugal, o els seus parents col·laterals.

Es tramitarà en acta de notorietat que s'iniciarà mitjançant requeriment al notari de la persona que tengui interès legítim en la successió, i podrà autoritzar-la el notari competent per actuar en el lloc en què el causant hagués tengut: el seu darrer domicili o residència habitual, o on estigués la major part del seu patrimoni, o en el lloc en què hagués mort, sempre que estiguessin a Espanya, a elecció del sol·licitant, o podrà triar un notari d'un districte adjacent als anteriors, i a falta de tots ells, serà competent el notari del lloc del domicili del requeridor. Amb la nova llei de jurisdicció voluntària s'amplia enormement la possibilitat d'acudir a un notari o a un altre.

El requeridor haurà de designar i identificar a les persones que consideri que tenen dret a l'herència, i haurà de lliurar la següent documentació:

• Documents acreditatius del parentiu amb el causant (llibre de família, certificats de naixement, matrimoni, etc).


• Documents acreditatius de la identitat i domicili del causant (DNI).


• Certificat de defunció.


• Certificat d'actes d'última voluntat.

També haurà de presentar dos testimonis que ofereixin informació sobre els fets positius i negatius la declaració de notorietat dels quals es pretén, que podran ser parents del mort sempre que no tenguin interès directe en la successió.

A més de les proves aportades pel requeridor, el notari podrà realitzar les proves que consideri oportunes per acreditar els fets en què es funda l'acta, i si s'ignorés la identitat o domicili d'algun dels interessats, el notari podrà recaptar informació d'òrgans, registres, autoritats públiques o consulars que tenguin arxius o registres relatius a la identitat de les persones o els seus domicilis, així com, publicar anuncis en el BOE i en els taulers d'anuncis dels Ajuntaments donant publicitat a la tramitació de l'acta.

Qualsevol interessat podrà oposar-se a la pretensió, presentar al·legacions o aportar documents, en el termini d'un mes des de la publicació o última exposició de l'anunci.

Transcorreguts 20 dies hàbils des del requeriment o des de la finalització del termini d'un mes per fer al·legacions en cas d'haver-se publicat anunci, el notari acabarà l'acta en la qual declararà què parents del causant són els hereus abintestat, expressant les seves circumstàncies d'identitat i els drets que per llei els corresponen en l'herència. En l'acta també es farà constar la reserva del dret a exercitar la seva pretensió davant els tribunals dels quals no haguessin acreditat el seu dret segons el parer del notari i dels quals no haguessin pogut ser localitzats.

Per tant, la declaració d'hereus abintestat consta de dos documents notarials, l'acta de requeriment i una altra acta on es declara la notorietat pretesa, és a dir, quins parents del causant són els hereus del mateix.

Finalitzada la declaració d'hereus abintestat es podrà procedir a realitzar l'acceptació d'herència.