Quan una decisió extintiva és impugnada i declarada judicialment com a “improcedent” mitjançant Sentència, l'article 56 de l'Estatut dels Treballadors, atorga un termini de cinc dies perquè l'empresari opti expressament entre la readmissió del treballador o l'abonament de la indemnització que fixa així mateix aquest article.
Per la seva banda, la condemna a l'abonament dels salaris de tramitació concorre quan l'empresari, en l'exercici d'aquesta opció, opti per la readmissió del treballador (56.1 ET), o bé, quan es produeixi l'absència d'opció expressa i entri en joc la presumpció que fixa aquest article (56.2 ET); doncs, a tenor del mateix, en el cas que l'empresari no opti expressament per una o una altra, s'entendrà que procedeix la readmissió.
Per tant, en els supòsits en què s'opti per la indemnització (exceptuant els acomiadaments de delegats sindicals i representants legals dels treballadors), no procedeix la condemna a l'abonament dels salaris de tramitació.
Però, què ocorr quan el treballador no va poder ser readmès per l'empresa perquè aquesta ha cessat en la seva activitat?, què ocorr respecte dels salaris de tramitació?. L'art. 110.1.b) de la LRJS estableix que en aquest supòsit, si l'acomiadament resulta improcedent i el demandant ho sol·licita, la sentència podrà acordar tenir per feta l'opció per a la indemnització i declarar extingida la relació laboral, condemnant a l'empresa a l'abonament de la mateixa. Però res diu respecte dels salaris de tràmit.
Així, d'una interpretació literal del precepte, caldria inferir que no procedeix la condemna a aquests salaris, i que regiria llavors la regla general que en el supòsit (amb les excepcions esmentades) que s'aboni la indemnització corresponent no procedeix abonament de salaris de tràmit.
Ara bé, aquesta regla sembla excepcionar-se arran de la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de Julio de 2016 -dictada en unificació de doctrina- que resol la qüestió de la procedència de la condemna a l'abonament dels salaris de tramitació quan en la Sentència d'instància a més de fixar la indemnització corresponent a la improcedència de l'acomiadament, s'extingeix la relació laboral per la impossibilitat de readmissió, en haver cessat l'empresa en la seva activitat.
En efecte, el conflicte d'origen que dóna lloc al pronunciament, sorgeix en un supòsit en el qual una empresa acomiada per causes objectives a un treballador, i que, una vegada impugnat per aquest, és declarat improcedent en la sentència d'instància. La sentència, juntament amb aquesta declaració d'improcedència, declara també “tenir per efectuada l'opció per la indemnització per impossibilitat de readmissió, declarant extingida la relació laboral del demandant a data de la present sentència amb condemna a abonar la indemnització (x)”. Interposat recurs de suplicación contra la mateixa igualment pel treballador -que reclamava a més els salaris de tramitació- la Sala del TSJ manté el pronunciament d'instància afegint “la condemna a l'empresa demandada a abonar al treballador demandant la quantitat de (x) en concepte de salaris de tramitació”.
Finalment és el FOGASA, que fet i fet és l'organisme responsable de l'abonament d'aquests salaris en un supòsit d'insolvència empresarial com el present, el que interposa Recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem. La doctrina, així, es fixa fent un raonament favorable a acollir el reconeixement del dret del treballador acomiadat de forma improcedent a percebre els salaris de tramitació, però, sempre i en tot cas, quan es compleixin dos requisits (que deriven, a la vegada, del que es disposa a l'article 110.1.b) de la LRJS). A saber:
- Que a l'acte de judici s'acrediti la impossibilitat de la seva readmissió per cessament o tancament de l'empresa obligada o qualsevol altra causa d'impossibilitat material o legal.
- I que, com a conseqüència d'aquesta impossibilitat, l'extinció de la relació laboral sigui sol·licitada expressament pel treballador demandant.
Considera l'Alt Tribunal que, cal posar en relació l'article 110.1.b) de la LRJS amb el previst en l'article 286 de la mateixa Llei; doncs la interpretació estricta i literal del silenci contingut en l'article 110.1.b) LRJS respecte d'aquests salar-vos de tràmit, perjudicaria al treballador injustament acomiadat i beneficiaria a l'empresa per una decisió injusta i contrària a la Llei.
Per tant, en aquells supòsits en els quals no sigui possible readmetre al treballador per tancament de l'empresa o una altra causa legal, en virtut d'aquesta doctrina procediria, si es compleixen els requisits assenyalats, la condemna a l'abonament de salaris de tramitació juntament amb la condemna a l'abonament de la indemnització corresponent. Quantitats aquestes que, cal dir, seran a càrrec del FOGASA, resultant aquest el gran perjudicat per la mateixa.
