Com dèiem, la liquidació, una vegada signat, no té caràcter sacramental i per tant, estarà subjecte a un estricte control judicial. Per tant, els tribunals hauran de recórrer a la normes sobre la interpretació dels contractes regulades en el Codi Civil, per resoldre sobre les qüestions que es puguin plantejar entorn de la validesa del mateix. És a dir, a la intenció de les parts que preval sobre les paraules, la posició de les subjectes intervinents, actes anteriors, coetanis i posteriors i el context on es va signar la liquidació. A aquest efecte, indicar que aquesta última qüestió, el context, gaudeix de gran transcendència per als tribunals, li donen molta importància. Analitzen generalment les circumstàncies que rodejaven el moment de la signatura de la liquidació, des de la presència o no de representació legal dels treballadors, testimonis de l'empresa, superiors jeràrquics, manifestacions abocades al moment de la signatura, antiguitat del treballador, edat, assistència d'assessors, signatura en model normalitzat, en document confeccionat per l'empresa, en document escrit i subscrit pel treballador del seu puny i lletres, etc...

Quant a la baixa voluntària o desistiment del treballador, aquesta ha d'incorporar una sol·licitud lliure de causar baixa voluntària en l'empresa i que està subjecta als mateixos requisits vists, és a dir, no ha d'haver-hi vicis en el consentiment, en l'objecte ni en la causa. Si, impugnada una baixa voluntària per part d'un treballador, pesi haver estat acceptada per l'empresari, es demostrés que incorre en algun dels vicis de la nul·litat dels contractes, no tendria efectes extintius i seria qualificada com a improcedent. En conclusió, la sol·licitud de baixa voluntària tampoc revesteix el caràcter de sacramental i estarà subjecta al control estricte dels tribunals.

Per contra, la transacció és una figura contractual perfectament regulada en el Codi Civil, concretament en l'Art. 1809 i es defineix “com aquell contracte pel qual les parts, donant, prometent o retenint cadascuna alguna cosa, eviten la provocació d'un plet o posen terme al que havien començat”. Per tant, té com a objecte l'evitació d'un procés o posar fi a un que inicialment estava començant, això és, a un existent. Dins de l'ordenament jurídic laboral, la transacció és l'equivalent a la conciliació judicial o, si escau, extrajudicial, si ben també gaudeix d'unes garanties de protecció. Això significa que una baixa voluntària o una extinció de la relació laboral per mutu acord entre les parts, no pot instrumentar-se pels llits de la transacció si aquesta no té per objecte l'evitació d'un possible plet o posar fi a un que ja està en vigor o existent.

En l'àmbit administratiu-laboral l'Art. 63 de la Llei 36/2011, preveu que serà requisit previ per a la tramitació del procés, a excepció dels supòsits exclosos, l'intent de conciliació o, si escau, de mediació davant el servei administratiu corresponent o davant l'òrgan que assumeixi aquestes funcions en els termes de l'Art. 83 ET. Això significa que en les transaccions per conciliació intervenen agents mediadors i, el més comú, assessors d'ambdues parts i tot això dins del Títol V de la Llei 36/2011, de l'Evitació del Procés. Encara així, l'Art. 67 de la mateixa Llei, estableix que l'acord de conciliació podrà ser impugnada per les parts i pels qui poguessin sofrir perjudici per la mateixa, davant el Jutjat o Tribunal que per repartiment correspongui i tot això en el termini de 30 hàbils, descomptats dissabtes, diumenges i festius, següents a aquell en què es va adoptar l'acord. Per als possibles perjudicats el termini explicarà des que el poguessin haver conegut. Els motius d'impugnació tal com recull l'article 67.1 de la LRJS., serà mitjançant l'exercici per les parts de l'acció de nul·litat per les causes que invaliden els contractes o pels possibles perjudicats amb fonament en la seva il·legalitat o lesivitat.

Quant a la transacció per conciliació judicial, aquesta també està blindada de garanties, a aquest efecte pel joc de l'Art. 84 de la LRJS, si ben aquest diu que, “La conciliació aconseguida davant el secretari judicial i els acords assolits entre les parts aprovats per aquell tendran, amb caràcter general legals, la consideració de conciliació judicial”, l'Art. 84.6 de la mateixa norma preveu que “l'acció per impugnar la validesa de la conciliació s'exercitarà davant el mateix jutjat o tribunal al que hagués correspost la demanda, pels tràmits o recursos establerts en la Llei. L'acció caducarà als trenta dies de la data de la seva celebració. Per als tercers perjudicats el termini explicarà des que poguessin exercitar l'acció de nul·litat per les causes que invaliden els contractes i la impugnació pels possibles tercers perjudicats podrà fonamentar-se en il·legalitat o lesivitat”.

En definitiva, ni la sol·licitud de baixa voluntària ni la transacció-conciliació judicial o administrativa-laboral “ex” Art. 63 de la LRJS, tenen caràcter sacramental i per tant, estaran sotmeses a l'estricte control judicial.