L'article 59.3 de l'I.T., en principi, des del punt de vista substantiu, resulta clar en regular que “l'exercici de l'acció contra l'acomiadament o resolució de contractes temporals caducarà als vint dies següents d'aquell en què s'hagués produït. Els dies seran hàbils i el termini de caducitat amb caràcter general”.

“El termini de caducitat quedarà interromput per la presentació de la sol·licitud de conciliació davant l'òrgan públic de mediació, arbitratge i conciliació competent”. No obstant això, cal tenir molt en compte el que es disposa com a dret adjectiu en l'article 65.1 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (d'ara endavant LRJS), que ve a “matisar” els efectes de la sol·licitud de conciliació. Efectivament, al punt primer preveu que “La presentació de la sol·licitud de conciliació o de mediació suspendrà els terminis de caducitat i interromprà els de prescripció. Afegint que, el còmput es reprendrà l'endemà d'intentada la conciliació o mediació o transcorreguts quinze dies hàbils, excloent del còmput els dissabtes, des de la seva presentació sense que s'hagi celebrat.

Exemple dels efectes jurídicament devastadors de no tenir en compte la indicada “matisació” ho trobam en la recent sentència de la Sala IV socials del Tribunal Suprem de data 27 d'octubre de 2016, ponent BLASCO PELLICER, que revoca una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, seu a Sevilla, de data 15 d'octubre de 2015, que estimava el recurs de suplicación interposat pel treballador D. Pelayo contra la sentència del Jutjat de Social nº 6 de Sevilla.

Els fets i circumstàncies rellevants sobre els quals es va pronunciar la sentència recorreguda van ser els següents: 1) L'actor, després d'una successió de contractes, no va ser contractat ni assumit per la nova adjudicatària (la mercantil avui recurrent), sent donat de baixa amb caràcter general el 30 de juny de 2012. 2) La papereta de conciliació per a la impugnació de l'acomiadament es va presentar el 4 de juliol de 2012. 3) L'acte de conciliació va tenir lloc, sense efecte, el 14 d'agost de 2012. 4) La demanda per acomiadament es va presentar el 23 d'agost de 2012.

El T.S., afirma que el termini de caducitat previst en l'article 59.3 de l'I.T. per a l'exercici de l'acció d'acomiadament queda gràficament “congelat” durant la substanciació de la conciliació, això és, des del dia en què s'interposa la papereta de conciliació. Ocorre, no obstant això, que per ministeri de la llei la suspensió del còmput de caducitat té una durada limitada en el temps, sotmesa a dos diferents paràmetres, de tal manera que es prendrà com a referència el que primer esdevingui dels dos. D'acord amb l'article 65.1 LRJS, el còmput de la caducitat es reprèn bé l'endemà d'intentada la conciliació, ben transcorreguts quinze dies hàbils –concretament, l'endemà hàbil d'aquests quinze dies hàbils- des de la presentació de la sol·licitud de conciliació si aquesta no s'hagués intentat amb anterioritat. Sent que el primer dels indicats paràmetres constitueix un termini indeterminat, en la mesura en què no és possible conèixer a priori el dia en què la conciliació serà intentada, mentre que el segon és un termini absolut i inamovible, doncs aquest termini de quinze dies no s'ampliarà ni tan sols en el cas que la sol·licitud de conciliació requereixi d'esmena, pel que se li haurà concedit un termini al sol·licitant que, d'aquesta manera, se solapa amb el de la suspensió de la caducitat de l'acció. En tots dos casos, no haurà de computar-se en el termini el mateix dia de la presentació de la demanda. En conseqüència, el transcurs dels referits quinze dies, sense que la conciliació s'hagi celebrat, implica que el còmput de la caducitat es reprèn a partir del següent dia sense esperar al fet que se celebri l'acte conciliatori i sense que una celebració posterior d'aquest impliqui la suspensió retroactiva del termini que ja es va reprendre.

Així, produït l'acomiadament el 30 de juny de 2012, fins a la presentació de la papereta conciliació el 4 de juliol de 2012, havien transcorreguts dos dies hàbils. El termini de quinze dies hàbils previst en l'article 65.1 LRJS va finalitzar el 25 de juliol de 2012, per la qual cosa l'endemà (el 26 de juliol de 2012), es repren el termini de caducitat en els divuit dies restants que va concloure el 21 d'agost, per la qual cosa, quan es va presentar la demanda el dia 23 d'agost, l'acció estava ja caducada en haver transcorregut el termini dels vint dies hàbils al fet que fa referència l'Art. 59.3 de l'I.T., amb la “matisació” de l'article 65.1 de la LRJS.